dimecres, 26 de setembre de 2007

L' "art" de planxar


No crec que sigui habitual en els blocs reflexionar de l' « art » del planxar! I és que planxar és considerat per la majoria dels humans com una feina pesada, que crea una mandra considerable i que mai es converteix en una tasca prioritària a la llar.

Planxar, a part d'avorrir, sembla tant absurd com fàcil: moure un tros de metall calent damunt un tros de roba i fer-lo anard'una banda a l'altra.

Però qui ho hagi provat, convindrà amb mi que no és una tasca fàcil: temperar la planxa d'acord al teixit, analitzar com col·locar la roba i posar-la ben allisada damunt la post i començar el planxat amb moviments hàbils de braç i de la pressió damunt la roba que paulatinament s'ha d'anar movent i canviant de posició per posar a l'abast la part arrugada i protegir i mantenir la part planxada.

Planxar unes estovalles és relativament fàcil, però, per exemple, planxar una camisa de forma correcta ja és diferent. Cal que les ratlles es marquin en el lloc correcte, ni més amunt, ni més avall i que coincideixen amb les antigues, perquè sinó correm el perill que ens mirin de reüll i amb un vague somriure considerin que no tenim ni idea de planxar o que hem estat barroers. Planxar... qui s'ofereix voluntàriament?