De la bombolla immobiliària a la crisi

Terrenys a preus desmesurats, facturació de la mà d’obra en alça, pisos i cases a preus exagerats,... construcció i més construcció. Venda i compra immediata,... immobiliàries sense pisos, ni cases per vendre, febre d’inversió, de millora d’habitatge, mercat accelerat. D’aquesta manera resumiria la situació que es vivia fa uns dos anys arreu de Catalunya.

No obstant, l’alça de preus i la venda d’habitatges ha frenat. I la tant parlada i temuda bombolla immobiliària comença a desinflar-se, més ràpid del que se’ns vol fer creure.

El mercat immobiliari ha entrat en un alentiment vertiginós que arrossega, com una gran bola de neu muntanya avall, preus, hipoteques i vendes.

Les immobiliàries, que fa pocs anys havien nascut com bolets, han començat a tancar.

Les promotores han frenat les construccions projectades. Amb sort, acabaran les que tenen començades. Pisos i pisos, amb cartells publicitant la venda. Anunciant, en silenci, que no es ven res.

Anys de construcció desmesurada d’habitatges, unes hipoteques a l’alça per l’increment del tipus d’interès, els constants preus exagerats dels pisos, i els inversors que han passat d’invertir en immobles a altres tipus d’inversions,... han estat algunes de les causes principals de la crisi.

I com a conseqüència d’aquesta crisi, l’atur i la inestabilitat de l’economia familiar s’incrementa i les entitats financeres comencen a mostrar preocupació per l’augment de la morositat, -tant de particulars, com d’empresaris- i la necessitat de captar dipòsits a causa de la desconfiança mútua de la banca.

Amb tot, el govern demana que es mesuri la despesa familiar, però no s’atreveix, si més no, fins passades les eleccions espanyoles del març, a fer una estimació real de la crisi que molta gent ja pateix.