Tió, tió, caga torró...

El tió és un costum que se celebra des d’antic a Catalunya. Sembla que la figura del tió prové de la mitologia que atribuïa als déus dels boscos la protecció de les llars i que per això, el tió sigui el símbol de l’ànima protectora i generosa dels boscos que arriba a les cases.

Seria un semblant de l’avet que es posa a l’interior de les case en països nòrdics i germànics.

Perquè el tió cagui..., uns dies abans de Nadal, haurem d’habilitar un espai còmode pel tió i l'haurem de tapar amb una peça d’abric – sac o manta- perquè no passi fred i no es constipi.

Durant el temps que el tió romangui dins la casa i, sempre abans de fer-lo cagar, l'haurem d’alimentar bé: fruita, pa, aigua,...

Moments abans de fer-lo cagar ens hem d'assegurar que el tió estigui ben abrigat, i alguna persona gran i la mainada han de sortir de l'estança, per anar a resar o a comentar qui picarà més fort, quins regals cagarà,...

Arribat el moment màgic, i quan volem que el tió cagui, l'hem de picar ben fort amb un pal flexible i alhora consistent i cantar-li la cançó del tió, més o menys com aquesta:

Tió, tió

caga torró

del fi i del bo.

Si cagues més,

Caga diners,

Si no en tens prou,

Caga un ou.

Tió, tió,

caga torrons

que són molt bons.

És molt bonic viure el neguit, la il·lusió, la sorpresa i l’alegria dels infants de la casa quan aixequen la manta o la saca i veuen que el tió els ha cagat alguna cosa. Ep!, si és que l’han alimentat bé i s’han comportat.

Les exclamacions, els somriures, la pressa per tornar a picar amb contundència el tió... contagien i ens omplen de felicitat.

I vosaltres, quina cantàveu la mateixa cançó? Diuen que n'hi ha moltes variacions...