dimarts, 4 de desembre de 2007

Els pares poden aprendre dels fills


Explica la rondalla que fa molts anys,

en una casa d’aquí a prop hi vivia una família...

formada per un avi, el fill i la nora i el nét petit.

L’avi cada dia era més vell, li fallaven més les forces i li tremolaven més les mans.

Com que quants més dies passaven menys podia ajudar el fill en la feina...


Esperava el nét que tornés de l’escola i li explicava contes; l’ajudava a fer els deures i, si les mans el deixaven, li arreglava les joguines que se li havien espatllat...

El nen se sentia feliç i privilegiat de tenir l’avi a casa i que l’estimés i ajudés tant.

Quan l’avi era a taula, a l’hora de menjar, hi havia dies que les mans tremoloses li jugaven una mala passada i...

Ara li queia el got,...

Ara li tremolava la cullera i li queia el menjar,...

Ara li queia el plat, ara la tassa...


Un dia el seu fill, enfadat, li va fer un got, una tassa i un plat de fusta ...

I va decidir...


Que el seu pare no tornaria a menjar més a la mateixa taula que la resta de la família !

I així es va fer!

Al cap d’uns dies, en Miquel, el fill, va veure com el seu fillet tallava un tros de fusta i li va preguntar:

- Què talles, fill?

I el fill, va aixecar el cap, es va mirar el seu pare fixament i li va dir:

- Un plat, una tassa i un got de fusta per a tu pare, per quan siguis vell com l’avi.


L’endemà, l’avi tornava a menjar a taula, amb la família.



5 comentaris:

Mikel ha dit...

ben vist!!!

Fujur ha dit...

Molt emotiu ;-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Nuria com m'agradat aquesta història, és molt tendra. Un servidor no va coneixer als seus avis i els ha trobat a faltar tota la vida

petons

Biel Barnils ha dit...

Els avis són uns grans arraconats de la nostra societat i jo sempre els he valorats molt, sembla com si només volguéssim gent per produir molt i consumir encara més, la resta ens fa nosa.
Molt bonica la història! I felicitats pel blog, les fotos que hi penges, la música...

Joana ha dit...

Hem de pensar que també ens agradarà arribar a ser avis...
;)