dimecres, 5 de desembre de 2007

Un mar taronja






Tons vermellosos i taronges del desert. Màgia i misteri. Immensitat de la sorra i prudència vers el desconegut.






Hi ha persones que senten una forta atracció pel desert. Poden arribar a escriure textos i llibres apassionants, sentir-se atrets, enyorats,... pel desert.






Recordo un escrit, que vaig llegir fa uns dos anys, en què el tema central era l'enamorament i l'enyor de l'autor pel mar de sorra que havia conegut anys enllà.





Contemplar aquestes fotos ens ajuden a entendre les persones que parlen del desert com un espai de fantasia i d'atracció, com un imant.


5 comentaris:

Joana ha dit...

Jo que l'he vist et puc dir que té un embruix especial que t'atrapa...
Boniques fotos!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

he estat al desert i com que soc de costa, al final sempre buscaba el mar, en serio, és marevellós el desert màgic, petonets

ignasi ha dit...

El desert hipnotitza. Igual que el mar o el foc.

Són misteriosos i apassionants.

Bon bloc. Et llegiré.

Jesús M. Tibau ha dit...

Realment són hipnòtiques les fotos, et sedueixen

Eva ha dit...

ha de ser genial poder veure això en viu i en directe.... però que no acabi sent tot el planeta així....