Papà... què és la Història?

Recordeu en Dragui?

Aquesta anècdota que explica Josep Pla en un dels seus llibres és genial. Ens mostra l'absurditat que poden tenir algunes de les nostres respostes, sigui per ignorància o per manca d'interès en la pregunta-resposta:

Sentir que la història us cau al damunt com si s’esfondrés el sostre que us aixopluga és una sensació impressionant. La primera vegada que la vaig sentir; la memòria inconscient em portà a la consciència el record d’un diàleg que vaig sentir fa molts anys (...). Era un nen que passejava amb el seu papà un assolellat diumenge al matí. El nen i el seu papà es passejaven per un carrer, i, de les cases, que el formaven en sortia un perfum d’arròs de peix que feia més brillant la llum del sol que emplenava la terra. Amb això el nen preguntà al seu papà:

Papà, què és la història?

El papà se’l mirà amb els ulls oberts, absolutament sorprès.

Els nens de la teva edat –li digué quan s’hagué revingut una mica- no han de fer aquesta classe de preguntes...

Papà, què és la història? –tornà a preguntar el nen.

La història...? –digué el papà, enmig d’una confusió evident-. La història és un llibre que venen a les llibreries, que val tres pessetes,...

A les èpoques bones i agradables, fàcils i grasses, la història és literalment això: un libre que venen a les llibreries, que val tres pessetes, (Ara posem que en valgui seixanta; el cas és el mateix).

Josep Pla