dimecres, 30 de maig de 2007

De la ressaca als pactes postelectorals



Ja han passat tres dies de les eleccions i la ressaca, de mica en mica, es va esmorteint.

Tot i així, encara hi ha molts municipis que estan pendents de saber qui serà el proper alcalde o la propera alcaldessa.
Haver guanyat les eleccions en nombre de vots, no significa, si no és que s’hagi guanyat de carrer, que es tinguin tots els trumfos per governar.

En l’època que vivim, tenir més vots no significa gaire res. És moda “pactar”. I, si cal, a qualsevol preu, encara que sigui amb pactes “antinatura”, que donen poder i permeten que governin polítics que la majoria d’habitants del poble, vila o ciutat no ha escollit a la votació.


Ser un partit que tingui la clau en els pactes, tenir el poder de permetre que un partit polític governi i deixi el més votat a l’oposició, permet condicionar decisions i deixar el govern d’algunes àrees en mans de persones, massa vegades poc aptes.

No és gens absurd pensar que aquesta és una de les diferents causes de l’increment de l’abstenció.

diumenge, 27 de maig de 2007

De la reflexió al pacte



Acabada la campanya electoral, després d’un dia de reflexió i d’una jornada de votacions, amb un alt índex d’abstenció i d’un munt de vots en blanc, el resultat electoral de Palafrugell ha estat:

PSC: 7 regidors; Entesa: 6 regidors; ERC: 4 regidors; CiU: 2 regidors, PP: 1 regidor i AMC: 1 regidor.

I amb aquests resultats, comença una nova etapa: la de la negociació per a aconseguir un pacte que consolidi un govern local prou fort per poder governar amb estabilitat els propers quatre anys.

dissabte, 26 de maig de 2007

Aigua bombollada, aigua de durada



Aquest matí ha caigut un xàfec considerable. De sobte, unes gotes immenses han començat a clapotejar en el terra amb força i a aparèixer una dansa de bombolles que lliscaven carrer avall.Ha estat aleshores que m’ha vingut a la memòria una dita que fa temps que no sentia: Aigua bombollada, pluja de durada.I és que la nostra cultura popular està plena de sentències, convertides en dites, sorgides de les interpretacions que han fet els nostres avantpassats dels aspectes més quotidians. I de la pluja, n’hi ha un munt.

Vet aquí algunes:

Any de pluges, lluny les bruixes
Any plujós,pagès joiós
Abril plujós i maig ventós, fan l’any ric i profitós
Cel d’escaletes, aigua a les bassetes
Cel amb panxa de burra, pluja segura
Ponent la mou i llevant la plou
Mai plou de tan bona gana, que quan ho fa de tramuntana
No diguis mai que plou, fins que troni
Núvols barbats, camps mullats
Pluja d'estiu i plor de bagassa,aviat passa
Pluja menuda, la terra ajuda
Bon ruixat, la terra bat
Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa
Pluja de llevant, no deixa res davant
Quan plou per un, plou per tothom
Sempre plou sobre mullat
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona

divendres, 25 de maig de 2007

Ara tots a aprendre anglès



En un món que quant més va més global és, se’ns fa a tots necessari de conèixer i dominar la llengua anglesa com a eina de comunicació, de relació.

És a l’època d’infantesa i joventut quan tenim més facilitat per aprendre qualsevol llengua. En edat adulta, l’ús d’habilitats apreses, haurà de substituir la minva de facilitat “natural” dels primers anys, Ernest Maragall, l’actual conseller d’Educació, ha presentat un pla de xoc amb el qual vol impulsar que el professorat aprengui o millori el nivell oral i escrit de la llengua anglesa i que l’alumnat dels centres escolars el comenci a aprendre ben aviat, als tres anys i que ho faci en grups reduïts.
Veurem com es coordina la mancança actual de professorat especialitzat o amb alt nivell d’anglès i amb poca disponibilitat horària, amb la gran facilitat i disponibilitat dels infants i joves en edat escolar per aprendre aquesta llengua.

dijous, 24 de maig de 2007

Lac de Salagou - una preciositat

Fa dies que no escrivia, no me n’he cansat. No. Era en un espai preciós, quasi de somni, a 45km de Montpelier: el llac de Salagou. Us n’adjunto una imatge. Però trobareu més fotos i informació a la pàgina:

http://www.lac-salagou.com/salagou-extraits.htm

La vermellor del terra de les muntanyes, contrastant amb el verd de les plantes, el groc de la ginesta acabada de florir i el blau paradisíac del mar i del cel, creen un entorn de conte de fades.

divendres, 18 de maig de 2007

Nou disc de Cesk Freixas



Us renomano que accediu a la pàgina d’un bon amic Cesk Freixas, i que escolteu algunes de les cançons del disc que després de mesos de treball apareixerà ben aviat al mercat: El camí cap a nosaltres.

Cesk Freixas, ja autor del disc Set voltes rebel, barreja amb passió, la poesia amb la música per elaborar cançons de protesta i de reivindicació nacional, social i humana.

Des d’aquest bloc, Cesk, enhorabona !!

dijous, 17 de maig de 2007

Analfabetisme digital




El nou Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans defineix la persona analfabeta la que desconeix l’alfabet, que no sap de llegir, que és completament illetrat o illetrada.
Aquesta definició, vàlida pels segles XIX i XX, avui és incompleta i s’hauria d’ampliar en un nou tipus d’analfabetisme.

Ser analfabet, avui, no és només no saber escriure o llegir , és no tenir els coneixements bàsics en informàtica i tot el que són les noves tecnologies.

La por a agafar el llapis es pot comparar a la de prémer el botó que engega l’ordinador; i les primeres traces en un papet totalment blanc, a l’emoció d’aprendre a obrir un ordinador i a coordinar els primers moviments del ratolí. En ambdues situacions, per superar l’analfabetisme, hi intervenen dos factors importants: perdre la por i la curiostitat per aprendre i progressar. Per saber utilitzar amb correcció – si és que se n’acaba de saber mai – un llapis o un ordinador cal un entrenament previ. La cal·ligrafia, sense importar a l’edat que hagi estat apresa, es converteix en l’actualitat en una lluita entre els nostres dits, el teclat i les imatges que surten en una pantalla i que tenim la sensació que no acabarem de saber mai, per què.

Girona, temps de flors

retall de flor ornamental


Com cada mes de maig, Girona torna a ser un bany de flors i de color. Des de 1954, cada primavera, durant més d’una setmana, Girona s’engalana i omple jardins i carrers,
cases i patis interiors, de flors i de composicions ornamentals que decoren l’escenari embadelidor del barri Vell de Girona. Us parlo de Girona, Temps de Flors.


Girona Temps de Flors, s’ha convertit en una cita anual per a totes les persones que gaudeixen amb la combinació visual d’art i flors. Amb un intinerari ben marcat, pels carrers estrets i costaruts; amples i limitats per cases benestants de la Girona del S.XIX, Girona obre al públic habitatges habitualment tancats al públic. És en aquests espais on l’estètica es barreja amb el so de la música escollida per a la decoració de l’entorn.

Us animo a passejar-hi, tranquil·lament, i alhora aprofitar per visitar el Call Jueu i el Museu d’Història, per posar-vos un exemple.

diumenge, 13 de maig de 2007

Un paradís: les Illes Medes



A finals de maig, quan els dies són més llargs i el sol amoixaina la pell sense arribar a cremar-la, és bonic aprofitar el bon temps per navegar fins a les Illes Medes.

Les Medes, davant de l’Estartit, estan formades per set illes: la Meda Gran, la Meda Xica, el Cavall Bernat, els Tascons Grossos, el Medallot, els Tascons petits i les Ferranelles. La Meda Gran té un gran far que fou habitat fins el 1934. Antigament, es conta que les illes havien servit base als pirates de la zona.

Les illes Medes tenen una fesomia inconfusible a l’exterior. Però la veritable bellesa es troba sota l’aigua. El Parc natural marí més gran de Catalunya amaga una varietat de flora i fauna tan valuosa que minimitza els tresors que poguessin aconseguir tots els pirates.

La part emergida de les Illes Medes és un bonic refugi de diferents espècies d’aus, entre les quals destaca els corbs marins i els gavians de potes grogues.

dissabte, 12 de maig de 2007

Infraestructures a Catalunya: figues d'un altre paner



Problemes, avaries, endarreriments en l’horari, desinformació en els trens de rodalies i en els regionals. Novetat? No. Per què des de fa uns mesos els trens són víctimes d’una llarga malaltia, m’atreviria a dir agonia?

Em fa l’efecte que la causa és fácil de deduir: la manca d’inversions a Catalunya en els darrers vint anys i escaig. I sinó quina xarxa de trens tenim, i quines carreteres? La majoria d’infraestructures són si no centenàries, poc se’n falta.

Catalunya ha estat durant molts anys motor econòmic, però els diners de Catalunya no han revertit en modernitzar les nostres infraestructures, una bona part, massa, s’han destinat a modernitzar altres infraestructures, mentre les nostres anaven quedant obsoletes, antigues.

I, ara, què passarà? Tindrem línies apedaçades com el vestit de la Ventafocs, o aconseguirem que aparegui alguna fada que transformi la carbassa en calessa i les nostres catenàries centenàries i la nostra xarxa de trens i de carreteres en vies dignes d’un país civilitzat i modern del S. XXI?

Perdoneu el meu atreviment o potser ignorància, però tinc tots els dubtes que la màgia dels contes millori la xarxa viària catalana amb certa immediatesa.

Les infraestrucutres són figues d’un altre paner, que no és el català. I, tant de bo, algú em pugui portar la contrària.

dijous, 10 de maig de 2007

Crear xarxa, clau de l'èxit



És moda parlar de crear xarxa, però quan decideixes sumar-t’hi no és tan fàcil com sembla.

Què és una xarxa? De quin tipus de xarxa parlem? Qui pot crear o formar part d’una xarxa? Amb quins objectius? Són preguntes que desfilen una rere l’altra cercant una resposta.Existeixen diferents tipus i models de xarxa: socials, de coneixements, neuronals o informàtiques, per posar un exemple.Totes tenen com a factor comú: l’intercanvi bidireccional, enriquidor per ambdues parts. Compartir, crear xarxes d’opinió, de coneixements, reforça els arguments d’uns i altres; els manté igualment vàlids, amb la diferència que alhora serveixen de motor per a generar noves idees o de revitalitzar-ne d’altres ja existents.En el segle XXI, la investigació, l’estudi, el treball, s’han d’entendre com a fruit de la cooperació i la interelació de persones interessades o vinculades a temes concrets. No es poden concebre de forma aïllada. El treball en xarxa és el motor dels coneixements futurs.

dimarts, 8 de maig de 2007

El general Prim: no ho és pas de paraules... Llegiu, llegiu !



Joan Prim, el general Prim, nascut a Reus, va ser diputat per Barcelona al Congrés de Madrid. L’any 1851, parlava al Congrés en defensa dels fabricants catalans i de Catalunya pronunciava les següents paraules:

“Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía.

El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepa a cúal de las dos habrán de prestar su brazo robusto.

¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.

Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan.

Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruída y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza." (...)

dilluns, 7 de maig de 2007

Roselles, paparoles, quiquiriquics…

sembrat amb roselles

Són noms ben diferents per parlar de la mateixa flor. Una flor que floreix en els mesos de març a juliol i que trobem als marges i enmig dels camps de sembrat, sobretot dels camps de blat.

El contrast del verd del blat tendre i el vermell de les roselles creen una bellesa que embadaleix tothom menys als pagesos. I és que aquesta flor és un malson per a la pagesia. El meu avi deia alguns anys amb contundencia: “els camps plens de roselles són la ruïna dels pagesos”.

Les roselles o paperoles, tal com s’anomenen en el fragment del poema que segueix, són flors efímeres, però que inspiren la bellesa de l’ornamentació camperola:

"-Adorna-te'n
el barret
de les diades:

assutzenes
i violes,
lliris d'ase,

paparoles
i plomalls
de canya xiula."

En canvi, quan la flor rep el nom de quiquiriquic, més sonor, és perquè s’associa al joc que consisteix en recollir la flor que encara resta tancada i, abans d’obrir-la, endevinar si és gall (flor roja), gallina, (flor rosa) o pollet (flor blanca).

divendres, 4 de maig de 2007

UOC


El dia 2 de maig s’ha tornat a obrir el període per sol·licitar l’accés als estudis que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) si es vol començar el curs el proper setembre.

Poder estudiar des de casa, a qualsevol hora i en qualsevol moment, són part dels avantatges que ofereix aquesta universitat que té com a objectius afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida i l’ús de les noves tecnologies.

Quan es deixa enrere l’època en què la principal responsabilitat és estudiar i aprovar les assignatures, quan la vida quotidiana té com a element comú una jornada laboral llarga, plena de responsabilitats que es complementa amb família, queden poques opcions per millorar culturalment i professionalment. És aleshores quan universitats flexibles com la UOC ajuden a conciliar la vida familiar, laboral i la formació.

Per això no ha de sorprendre que estudis concrets que a les universitats presencials compten amb pocs estudiants “joves”, a causa de la seva especificitat, a l’entorn virtual de la UOC, se n’hi matriculen un bon nombre.

dijous, 3 de maig de 2007

À Maria!, que hi ha algú?



À Maria ! Recordeu aquest forma de saludar? No fa massa anys encara sentia persones que l’utilitzaven. Generalment eren persones grans, i val a dir, que era en un poble petitó.

A més de servir per saludar, à Maria és una expressió que es feia servir quan s’entrava en una botiga, o en una casa, per cridar l’atenció del botiguer o dels ocupants de la casa.


Un cop dita en veu alta l’expressió, i si calia repetida, una, dues o tres vegades amb el consegüent increment de la veu, apareixia alguna persona disposada a atendre’ns, i en el cas de la botiga a despatxar-nos. Si arribava la desesperació es podia allargar l’expressió amb “à Maria, que hi ha algú?”

Déu vos guard !És una altra expressió de salutació que té l´equivalent en occità amb Dieu vos garde.

Ha caigut en desús per tenir connotacions religioses? Desapareix perquè no té traducció directa al castellà?

Potser és per la comoditat de canviar aquesta salutació per un ei !, eh! O un hola! ?

No tinc la resposta, però m’agradaria recuperar-les, sobretot l’ à Maria

dimarts, 1 de maig de 2007

Estat propi

mapa Països Catalans

Us recomano que visiteu www.estatpropi.cat on podreu adherir-vos a la nova campanya “Sumem-nos al mapa per un Estat Propi”, campanya que busca adhesions a favor de la independència dels Països Catalans.

A la web també hi trobareu un mapa on hi podreu consultar les adhesions que hi ha fins avui a les diferents poblacions.

L'objectiu final és mostrar gràficament quin és el número mínim de persones que votaria a favor en un referèndum sobre l'autodeterminació dels Països Catalans.