divendres, 28 de març del 2008

Volem pa amb oli...


El pa, aquesta barreja de farina, aigua i llevat, és des d’antany un aliment present en la nostra alimentació. En algunes zones rurals, el pa encara conserva el tracte de respecte emblemàtic que se’ls donava a la postguerra o de religiositat.

La tradició de respecte pel pa d’algunes famílies es mostrava quan abans de començar a llescar el pa, li feien el senyal de la creu, per una o dues bandes. I si en queia un tros a terra, es collia i es besava amb respecte.

Actualment, si entreu en una fleca ja no trobareu només el pa blanc, lluent i bonic a la vista, ni el morè o integral, sinó que en trobarem de llavors, de nous, de roquefort, i molts altres gustos que converteixen el pa en una temptació per assaborir sol o acompanyat d’altres menges.


Vinculades al pa hi ha en la nostra tradició tot un seguit d’expressions i refranys. Així tenim expressions i dites com:

Déu dona pa a qui no té queixals

Ser més llarg que un dia sense pa

Amb pa i vi es fa millor el camí

Al pa, pa i al vi, vi

Pa d’ahir, vi d’un any i carn ben amanida, fan bona vida

Sopes amb vi, aixequen el padrí

El pa calent mata la gent

Tenir la cara de pa de ral

El pa tou dura poc

Qui té carn i pa, pot esperar demà

Pa que sobri, carn que abasti i vi que no falti

Cal guardar per demà, gana i pa

Pa amb pa, menjar de beneits

Sopa de pa, de bon mastegar

Qui no té pa, moltes se’n pensa

El pa no té cames, però fa caminar

Qui té gana, somia pa

i... tocar el crostó; de quin pa fas rosegons!; tenir la cara com un pa de ral; treure’s el pa de la boca; haver-n’hi per sucar-hi pa; tenir pa a l’ull; tenir a pa i aigua; saber el pa que s’hi dóna; ; ser el pa de cada dia; ser un tros de pa, ser de pa sucat amb oli...

I parlant de pa sucat amb oli...

Recordeu els berenars de pa sucat amb oli (sucre o sal); el pa amb vi i sucre i el pa amb mantega i sucre...

I la cançó de...

Volem pa amb oli,

pa amb oli volem.

Volem pa amb oli, pa amb oli volem.

Volem pa amb oli,

pa amb oli volem.

Si no ens en donen,

si no ens en donen no callarem...

14 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

L'oli, el pa i la tomaca haurien d'estar al nostre escut que ens defineixi com a nació.

Anònim ha dit...

Quantes frases fetes, Núria! m'encanta recordar-les. I la verita t é que el pa amb oli encara el menio sovint, pa amoli i sal, i pa amb oli i sucre i amb mantega i sucre que bo!

El veí de dalt ha dit...

Ei, xiqueta! Que t'has deixat: "(El veí) Està per sucar-hi pa"! ;-)

Ferran Porta ha dit...

A Alemanya tenen tants tipus de pa que en arribar aquí gairebé vaig haver de fer un màster. Ara en faig un altre, però com a "xef" per ensenyar-los a menjar-se'l... amb tomàquet :-)

Joana ha dit...

I mira que costa trobar bon pa! Tan booooo com és...
I les sopes de pa amb menta i ou batut?

Josep Lluís ha dit...

Em quedo amb el pa de pagès, ben sucat amb tomàquet i acompanyat del que vulguis: pernil, truita, butifarra.
Ostres tu, quina gana de matinada...

Striper ha dit...

El pa també em porta records quant com de petit l'enava a comprar amb un mocador de fraçell, i recordo que feian el pes just i sempre posaven un troç que menjava de tornada a casa, berenas de pa amb xocolata, am vi i sucre, el costum del meu pare abans de encetal li feia una creu a sota..

nur ha dit...

Quin aspecte que tenen els pans de les fotos que has posat i quina gana que m'ha entrat, tot i que a aquestes hores no solc tenir gana.

Però crec que he recuperat el gust de pa de debó de quan era petita i la meva àvia, per berenar, em feia pà amb oli i sal o bé amb vi negre i una mica de sucre. Hmmmmmmmm

DooMMasteR ha dit...

MMM El pa amb oli i sal està boníssim! L'adoro! :-)

DooMMasteR ha dit...

MMM El pa amb oli i sal està boníssim! L'adoro! :-)

Sergi ha dit...

Tota una oda al pa. Te'n diré una altra que he après fa poc, a veure si t'agrada: Gent jove, pa tou.

Me la va dir un amic que en sap un niu, i em va fer gràcia. Jo sóc força panarra, i a aquestes hores m'has fet venir gana!

civisliberum ha dit...

Pa torrat amb oli, pa amb vi i sucre,pa amb tomaquet, ... records dels esmorçars de quant era petit.
Els catalans tenim unes variants gastronómiques força diferencials que en altres llocs no les tenen.

Pilarll ha dit...

I una bona llesca de pa amb plàtan xafat a sobre? també molt bo

reporters de pa amb oli ha dit...

ola jo també soc empordanés de naixement i de cor i m'ha agradat especialment aquest bloc

jo dic que l'oli mes bo es el de pau