diumenge, 25 de maig de 2008

Menuda, de Joan Manel Serrat

Coneixeu la cançó Menuda, de Joan Manel Serrat? Us heu fixat en la lletra, en la dolçor, en els sentiments que transmet? Escoltar-la és com obrir una capsa de música que ens convida a viatjar dins un conte.

Pensa en mi, menuda, pensa en mi

quan les bruixes t'esgarrapin de matí.

No et faré més tebi el fred

ni més dolç el cafè amb llet

però pensa en mi,

menuda,

pensa en mi.


Pensa en mi quan no t'arribi el sou

o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm

brodat a la teva brusa

o pintat en el teu somriure vermell.

Gronxa'm

de les teves arracades.

Volta'm amb els teus anells

i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, entre goig i pena

abraçat contra el poema

que llegeixes d'amagat.


Badallarà mandrosa la ciutat

quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx

i t'espolsis els ocells

que fan niu dels teus cabells;

et diu al cor

que l'ocell engabiat, mor.



Ells em duen a les plomes somnis i batecs

quan colpegen els meus vidres els seus becs

i em conten

la història blanca i menuda

que entre quatre parets es marceix.


Piulen

que es mor la primavera

quan no pot anar a passeig.

Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,

menuda, i encén la cara.



Pensa que tenim encara

el camí dels teus ocells

per a volar-lo tu i jo amb ells.


Rellegint la lletra, he recordat la Sílvia, la Sílvia Pérez, alumna meva fa uns anys, i que canta aquesta cançó enel repertori d’Immigrasons. Escolteu-la.





10 comentaris:

Joan deu Peiroton ha dit...

L'he escoltat i m'ha encantat. Gràcies, Nùria ! :))

Miquel Casellas ha dit...

Et porta per un reguitzell de sensacions que val la pena viure.

Striper ha dit...

Es que Serrat es un gran poeta.

La Torre d'Ivori ha dit...

Sensibilitat

helena ha dit...

Una de les cançons menys conegudes però més maques d'aquest home.

Que guay jo la tinc en vivnil i m'encanta sentir el sorollet dels surcs donant la volta sota l'agulla jejeje....

XeXu ha dit...

I si et dic que aquesta cançó jo la conec d'Immgrasons, i que no sabia que era d'en Serrat? Només havia sentit la versió de la teva alumna, i pensava que era original. Ja he après una cosa nova, ja puc anar a dormir.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tenim grans poetes entre els nostres cantautors: Serrat, Llach, Sisa, etc.

salutacions

dimoniet1960 ha dit...

Molt bonica la versió de la Sílvia.

La veritat és que jo tampoc hi havia parat gaire atenció en aquesta cançó. Deu ser per allò que no és de les més conegudes. Gràcies per fer-nos redescobrir aquesta meravella de lletra.

:)

Anònim ha dit...

M' ha agradat molt el teu blog, veig que tens una filosofia semblant a la nostra. Un Peto.

Pamploneros-vic.blogspot.com

mq ha dit...

bona canço
una fita
salut!!