dimarts, 27 de maig de 2008

Potser hauria de comptar fins a deu...


Aquest és un dels escrits que potser hauria de comptar a deu, abans d’escriure’l, a vint abans de publicar-lo, a zero abans d’eliminar-lo, però com que sóc de lletres, els números em fan mandra i no comptaré, per tant, deixeu desfogar-me.

Qui és la víctima: el programa de ràdio que emet habitualment Catalunya Ràdio a les tardes On vols anar a parar? No vull parlar de les persones que li donen vida a antena. L’únic que els puc retreure és que, com a oient, m’eduquen en un mal català. En aquesta moda de fer servir “el català que ara es parla”, no només aquest, sinó també en algun altre programa, prioritzen la modernitat, la espontaneïtat, a un model correcte de llengua catalana, no arcaic, però sí correcte. No conscients que no són una ràdio comercial, sinó la ràdio “de Catalunya” ens obsequien amb infinitat de barbarismes que ens ajuden a empitjorar cada dia més la nostra ja prou castigada llengua. Però tret d’això, no els encolomo cap altra culpa.


A qui donar-la? No tinc noms. El que sí puc dir és que o em faig gran (que també) i el programa només és destinat a un tipus de persones joves o no és de la qualitat que ens mereixem els qui estem acostumats a escoltar programes amb contingut com Catalunya Matí, L’ofici de viure o Mapamundi, per posar algun exemple. No puc entendre que per tenir audiència s’hagi de riure, per exemple, avui, d’un noi que va pels carrers d’una població fent quiquiriquí, o d’un altre, que aquest sí que conec- em haver-lo vist durant anys, que va pels carrers d’una ciutat amb un telèfon sota del braç i que la gràcia és que –segons algú- li diuen l’inventor del telèfon. El primer no ho sé, però el segon és un bon noi que no té prou habilitats per viure amb normalitat.




Convertir aquesta persona o aquestes persones en riota d’un programa de Catalunya Ràdio a la tarda, ho trobo pobre de contingut i mancat totalment d’ètica.
Em pregunto si parlar malament, fer enquestes amb preguntes absurdes i utilitzar temes de riure fàcil, però d’ètica discutible, són l’única manera d’atraure oients joves a les tardes.

Potser els qui esteu llegint aquest escrit no esteu d’acord amb mi i penseu que exagero. Segurament sereu més d’un i més de dos que direu que us agrada, sinó no entendria que fos a antena durant tant de temps. A mi no, no m’agrada i m’indigna haver de canviar d’emissora cada tarda que he d’agafar el cotxe.




22 comentaris:

Striper ha dit...

Fer humor d'aquste tipus de personatges o fer imitacio d'estereotips amb algun defecte, ulleres, grassas.. es lamentable.

Josep Lluís ha dit...

No soc seguidor d’aquest programa però, no vull ser-ho de qui se’n riu de persones que tenen alguns problemes com els que menciones. L’has definit perfectament: pobre de contingut i mancat totalment d’ètica.

Zenit R.A.M. ha dit...

Tamoc en sóc seguidor, però suposo que no saben com guanyar al Clapès.

Jordi Soler ha dit...

La crisi d'un país no només es redueix a paràmetres económics.L'dentitat, l'orgull de formar part d'una comunitat, l'esperit per a supera-se ... son conceptes que fan cohesionar una societat y enfortir un país. Som a les antípodes d'això donç ens em abandonat a la simplesa. El tant anomenat "bon rotllo" fa mes mal que be, donç s'ha convertit en sinónim de passar de tot, tot val, de "tansemenfotisme". Tot no val, està molt be obrisrse a d'altres cultures, barrejar-se, compartir experiéncies i maneres de fer, però això no pot soposar oblidar qui som i d'hon venim.

DooMMasteR ha dit...

Estic d'acord amb tu, Núria. N'hi ha alguna cosa que no rutlla bé a la CCRTV desde fa anys... Potser masses anys i tot.

Laprí | David ha dit...

Si és com tu dius (no ho sé perquè no escolto el programa) doncs molt malament per la seva banda.

Jo abans escoltava més Catalunya ràdio, pel satèl·lit o per internet, m'agradaven alguns programes, fins i tot he anat alguna vegada allà i he parlat en directe des de l'estudi. Però ja fa un temps que no, perquè res del que posen em crida l'atenció. I és clar, jo no ho tinc gaire fàcil per escoltar-la, perquè si agafant una ràdio la pogués escoltar, potser escoltaria algun programa, però jo no ho puc fer.

zel ha dit...

Jo hi estic i no hi estic (ja hi som, sempre em passa el mateix...) A mi hi ha coses que em fan gràcia, és clar que m'he acostumat a les bajanades dels meus fills i hi ha coses que s'enganxen...Ara, hi ha coses que tampoc accepto, com ara el fotre's d'algú. He de dir, però, que m'agrada el tracte amb la iaia Antònia! I pel que fa a d'altres programes, que sóc oidora de Catràdio, m'està embafant darrerament i molt, cert tuf de "el superopinant d'en Bassas", no m'agrada gaire el to que té segons en quins temes, a veure com gira la cosa, perquè "convergeix molt", potser m'equivoco, no sé...Petons! Ah, d'acord amb el vocabulari, s'ha de ser extracurós!!!

La Torre d'Ivori ha dit...

Aquest noi que va amb un telèfon a la mà, te un nom, es diu Manolo. Aquestes persones que es vanaglorien dir-se tals, i que se’n riuen d’ell, no tenen en compte que aquesta personeta, disminuït psíquic, va estar adoptat de molt petit per una família de gitanos de la qual formava part, en la que un familiar del seu entorn va sotmetre a abusos de molt petit.
Abusat i disminuït, encara ara, quan el trobo per els carrers de Girona, i m’ofereix la seva comunicació, li agafo el telèfon que m’ofereix, tal vegada pretenen un nexe amb la nostra societat, desvirtuada de tota mena de sensibilitat, en la que si no ets normal dins els seus cànons no existeixes i ets un boix. Es un crit d’auxili i pretensió de comunicació amb un mon que ell no entén, ni jo tampoc, per molt que m’hi encaparri.
Un cero per aquesta emissora per permetre tals abusos!

skorbuto ha dit...

Sempre m'han agradat els programes on se'n reien dels llestos, d'aquells que es poden defensar.

La moda, o tradició diria, de riure's del "tonto del pueblo" (ho sento no sé l'expressió correcta en català) m'ha semblat sempre miserable.

sergi m. ha dit...

No l'he escoltat mai aquest programa, però estic d'acord que deu ser una qüestió d'audiències i en Clapés els deu fer mal. El problema és que es tracta d'una emissora pública i això no s'hi val.
Com diria el mestre Monegal: en comptes de ficar-se amb els de dalt, disparen al petit, alerta, ja ho veuen!

Deplorable.

Anna ha dit...

A mi tampoc m'agrada aquest programa. I en quan a la persona que va amb el telefon jo també l'he vist moltes vegades i em recorda temps passats(ara ja no hi va,le vist 2 o 3 vegades sense)

Ferran ha dit...

Buscar el riure fàcil, fins i tot a costa de persones o situacions que no fan riure, és una constant dels mitjans privats. Això ho sabem i ens ho hem de menjar amb patates, em temo. Però que els públics també caiguin en aquesta "moda?" és lamentable i denunciable. Si és tal com descrius, un zero pel programa i els seus programadors. I que el treguin d'antena!

núria ha dit...

Sense arguments concrets com els que exposes, només vull dir que no soporto el programa. Al cotxe tinc CatRAdio per defecte i quan és el seu horari, només de sentir-los, m'afanyo a canviar el dial. No ho sé explicar, es el to, em treuen de polleguera, no hi entono. Però em consta que tenen audiència, o sigui que ... ja callo. De totes maneres, m'ha agradat veure que hi ha més gent que canvia d'emisora...

civisliberum ha dit...

Una radio publica te que ser que ser quelcom mes que entreteniment. El parlar be, els programes de bon gust i una base cultural tenen que ser els seus fonaments. Si viuen dels presupostos es te que notar que son diferents i amb mes qualitat que la radio privada, pero sembla que no. No costaria gens fer els mateixos programes pero amb un plus de de qualitat.

Joan deu Peiroton ha dit...

Doncs he passat, t'he llegit i m'has convençut.

Anònim ha dit...

25 vegades millor escoltar en Clapés, Sr. Marcel·lí i companyia.

I en general, molt millor RAC1 que CatRadio.

valenti ha dit...

No has de comptar fins a deu, no. Ja t'has guanyat el respecte per dir les coses tal i com raja.

Endavant!

RY ha dit...

He recuperat el silenci.

Si afines, conduint per carreteres comarcals pots sentir els ocells del bosc, un gall quan passes per davant d'un mas, la pluja quan cau o el vent gronxant als arbres.

RUSKIS ha dit...

Merci per la teva felicitació pel premi en el blog Núria. Ara porto uns dies una miqueta absent de la virtualitat blogosferica a causa de problemes familiars, concreto quins, la malaltia mental de la meva avia, "el dimoni de l´alzeimer" que ens fa patir a tots a casa fa temps, peró de vegades hi pasem temporades que enpitjora força de cop i volta, ara n´és una d´aquestes temporades...

Tot aixó ho explico perqué té un petit nexe, en certa forma amb la critica que fas d´algunes formes d´humor de mal gust, cosa que realment estic totalment d´acord amb tu.

Per sort molta gent com tu i com molts, pensa, parla i/o "escriu", i aixó és actitud, és actuar...

Lamentablement molts escolten, riuen, no pensen, són manipulats absurdament i facilment i el que fan és simplificar cervells i complicar la vida cruelment a unes victimes socials, riures i fer riura de situacións personals de persones una miqueta diferents...

Mols potser no pensen, perqué potser no tenen dignitat i tampoc criteri... Molts potser es creuen superiors, els que riuen, potsers també es creuen més superiors de fer que d´altres riguin d´aquestes persones diferents... i no veuen que ells mateixos són uns simples mal educats, ignorants, dolents i indignes de ser persones...

Potser algun dia en seran ells les victimes, potser algun dia ells patiran alguna malatia mental, que mai es sap el que et depara el futur, no poden fer l´ejercici de posarse en la pell de l´altre, i despres aquest corrent de ximples que ells están creant anb aquest programes tan edificants per la cultura en general dels oients, potser algún dia resultara que ells mateixos en serán ells el personatges del programa per a la riota d´uns tans altres ximples.

Per sort no tothom riu de les miseries de l´altra... Per sort Núria hi ha moltes persones com tu...

Abraçades

alcaliudelsmots ha dit...

No escolto aquest programa però recolzo la teva crítica sobre l'ús adequat del català i el respecte a les persones disminuïdes i més quan venen de la ràdio pública.
Espero que algú amb poder de decisió a Catalunya Ràdio visiti el teu bloc i prengui bona nota. No és normal que una ràdio amb 25 anys li continuï sortint “acne”.

partícula elemental ha dit...

És cert que les emprenyamentes passen i les paraules queden, però aquestes les podries escolpir en pedra.
No conec el programa, ni m'interessa, però el fet és ben comú arreu (els dos fets dels quals parles, en realitat).
Pel que fa als orats, trobo miserable riure-se'n, penible ocultar-los, menyspreable ignorar-los, indigne la compassió.
Només la poesia els és justa, la tendresa necessària, el joc productiu, el somriure antídot. Cal parlar-ne, cal, perquè també son aquí, amb nosaltres, i són nosaltres. Som.

Salut

particula elemental

atles particular

en Vaqué ha dit...

dir castellanismes i enfotre-se'n dels altres són dos temes molt diferents. Censurables els dos, és clar, però diferents.
Jo em poso les mans al cap massa sovint, quan sento els loculors de màxima audiència (Matins, El Club...) dient castellanismes o passant-se al castellà directament cada dos per tres. I ja no diguem dels "tacos" gratuïts i excessivament freqüents de les telesèries catalanes. No ho dic per moralismes, sinó senzillament perque moltes vegades no calen.
En quant a l'altre punt, res a afegir. Els mitjans públics no poden fer humor barat enfotent-se de persones que no són "públiques" o que no es poden defensar.