divendres, 23 de maig de 2008

Poesia de colors

Joc de colors, de formes, de poemes sovint infantils, en un garbuix d'estils, tot i res... per acompanyar aquest cap de setmana que comença ben aviat i que ens ha d'acompanyar amb estones de sol, estones de pluja, combinacions perfectes perquè puguem gaudir de la bellesa i la màgia dels arcs de sant martí.


Vistes al mar

El cel ben serè,
torna el mar més blau,
d'un blau que enamora
al migdia clar:
entre els pins me'l miro...
Dues coses hi ha
que el mirar-les juntes
em fa el cor més gran:
la verdor dels pins,
la blavor del mar.
Joan Maragall

Geometria II
Si ordeneu bé deu triangles,
aviat ho tindreu entès:
sobre la pàgina blanca
us hi sortirà un xinès.
Joana Raspall


Botons

Dins del calaix de costura,
(procurant no fer cap nosa)
la mare guarda uns tresors
dins d'una capseta closa.
Els tresors són fets de nacre,
de tons suaus o virolats,
prenen forma arrodonida
i amb dos o quatre forats.
He agafat la capseta
i he escampat els tresors.
La taula ha quedat clapada
d'estrelles de tots colors.
Lola Casas


Cançó del bosc

Una pinya cau
els pinyons s'escampen
teixeixes el cant
dessota el cel blau
ha aixecat el vol
decidit la garsa
entre els branquillons
es pentina el sol
Ràfols-Casamada, Albert


M'estim la nit

Demà no tinc feina
i tal vegada em desperti tard.
M'estim la nit,
perquè sé que tothom dorm
i que el carrer baixa buit de silenci.
M'estim la nit,
perquè de dia no es veuen les estrelles
ni se sent el soroll dels camions del fems.
M'estim la nit,
perquè la nit és somni,
i el somni és...
és un llac d'aigües cristal·lines
on els cignes marxen cap al sol
i els xiprers siulen tranquils
vora una tomba oblidada.
M'estim la nit,
perquè la nit pot ser dia

Andreu Vidal

PRIMAVERA

Aquest matí, d'amagat,ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta.
L'oreneta ha alçat el vol
i amb un cop d'ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra.
Núria Albó


Cues d'estels
Cues d'estels
que baixen fent uns tels
que creixen com els pèls
que naixen com arrels
part del nostre cos.
Així com flors.
Cues d'estels.
S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor



Mosquits

La natura
diligent ens procura
una bèstia
per a cada molèstia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques,
hi ha els mosquits,
que treballen de nits.
Joan Oliver

AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

Josep Carner



Cromatografia

Quan les nostres idees, i les nostres vides,
eren polímers del nostre temps.
Quan en la paraula Amor hi havia tot el desig
i tenia fluorescència la nostra mirada.
Quin dissolvent va caure fet de silenci,
d'interrogants sense resposta,
que ha fet cromatografia de nosaltres?
Ara som dues molècules separades en el paper,
com taques de tinta de diferent color
que han sortit de l'amor
arrossegades per un dissolvent
que el dilueix fins a l'oblit.
Assumpció Forcada



13 comentaris:

helena ha dit...

M'has portat records de la meva època de monitora quan teniem que fer malabars amb els contes i les coses els dies de puja per distreure als nens.

Alguns dels poemes que has posat estàn musicats i feiem cançóns amb ells... ufff que tiempos aquellos....

El veí de dalt ha dit...

Un acolorit, cromatístic i currat post. Sí senyora!

La Torre d'Ivori ha dit...

...quins records aquestes capsetes plenes de colors, veritables tresors nacarats i irisats de que parla la Lola Casas!

Un post ple de colors i vida.

Josep Lluís ha dit...

Bonic festival de colors dins d'un calaix de costura...

DooMMasteR ha dit...

Quina explosió de colors! Puja l'ànim i tot :-)

Miquel Casellas ha dit...

El color de la vida ben dosificat.

Joan deu Peiroton ha dit...

Ai, Núria! Em reescalfa l'ànima passejar-me pel teu blog! Un regal pels ulls! M'agrada ho tot! Els textonets com les il.lustracions ben colorides! Genial!

Carme ha dit...

Quina tria de poemes més bonics! I pel que fa als colors, segur que deu ser la primavera.

mai ha dit...

Hola Núria!

Fa uns dies van coincidir en la mateixa taula en unes jornades . M'ha fet gràcia veure que eres tu.
Espero que estiguis bé.

Tens un bloc molt bonic. Tots i cadascun dels poemes em recorden moments.Sobretot el d'en Maragall.
A reveure, aniré passant.

Zenit R.A.M. ha dit...

Molt bon recull, molt ben combinat.

zel ha dit...

Preciosos poemes i colors...A mi m'agrada molt la Joana Raspall, i als nens també...Aquest curs, però, poesia poqueta, no donem a l'abast! Petonets!

Sàlvia ha dit...

Núria, m'encanta la barreja poètica que has fet i l'acompanyament visual. "Xulíssim". Li he donat una ullada al blog i està molt interessant. Des d'ara aniré passant-me pel teu raconet.

Besadetes

Laia ha dit...

Passo per aqui per dir-te que aquest post es FANTÀSTIC. M'encanta, tant les coloraines com les poesies. Molt bonic, de debó.