divendres, 5 de setembre de 2008

SI...


Compartim una estona plàcida amb una poesia que fa un temps es va posar de moda i que mereix ser rellegida:







Si


Si pots mantenir el cap assenyat quan al voltant
tothom el perd, fent que en siguis el responsable;
si pots confiar en tu quan tots dubten de tu,
deixant un lloc, també, per als seus dubtes;
si pots esperar i no cansar-te de l’espera,
o no mentir encara que et menteixin,
o no odiar encara que t’odiïn, sense donar-te fums,
ni parlar en to sapiencial;

si pots somiar —sense fer que els somnis et dominin,
si pots pensar —sense fer una fi dels pensaments;
si pots enfrontar-te al Triomf i a la Catàstrofe
i tractar igual aquests dos impostors;
si pots suportar de sentir la veritat que has dit,
tergiversada per bergants per enxampar-hi els necis,
o pots contemplar, trencat, allò a què has dedicat la vida,
i ajupir-te i bastir-ho de bell nou amb eines velles:









si pots fer una pila de tots els guanys
i jugar-te-la tota a una sola carta,
i perdre, i recomençar de zero un altre cop
sense dir mai res del que has perdut;
si pots forçar el cor, els nervis, els tendons
a servir-te quan ja no són, com eren, forts,
per resistir quan en tu ja no hi ha res
llevat la Voluntat que els diu: «Seguiu!»

Si pots parlar amb les gents i ser virtuós,
o passejar amb Reis i tocar de peus a terra,
si tots compten amb tu, i ningú no hi compta massa;
si pots omplir el minut que no perdona
amb seixanta segons que valguin el camí recorregut,
teva és la Terra i tot el que ella té
i, encara més, arribaràs, fill meu, a ser un Home.

Rudyard Kipling (Bombai 1865 - Londres, 1936
Traducció de Francesc Parcerisas



13 comentaris:

Carme R ha dit...

Preciosa, exigent, ser un home és molt!

Striper ha dit...

Si Si a valgut la pena rellegit aquesta lliço en poesia.

civisliberum ha dit...

Molt bo i molt ferm.

Bruguers ha dit...

Fantàstica.
M'agrada la música a l'obrir el bloc.
Salutacions.

Ferran ha dit...

Molt, molt bonic.

hypatia ha dit...

És preciós, té molta força....
"Els Esquirols" el van musicar, aquest poema, i quan el sents, fa tremolar el cor...

=;)

nur ha dit...

Molt bonic, sí. Gràcies, Núria :)

mai ha dit...

Bona estrena de temporada. molt bonic!!

Anna ha dit...

Molt bònica. Gràcies Núria per tornar, ja et trobavem a faltar.

merike ha dit...

Trobava l'original a la xarxa! Els poemes són preciosos. Provo traduir-los jo mateix però no estic bastant segur si se'm permet fer això:-)
Salut!

IF.....

IF you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you,
But make allowance for their doubting too;
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don't deal in lies,
Or being hated, don't give way to hating,
And yet don't look too good, nor talk too wise:

If you can dream - and not make dreams your master;
If you can think - and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you've spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build 'em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breathe a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: 'Hold on!'

If you can talk with crowds and keep your virtue,
' Or walk with Kings - nor lose the common touch,
if neither foes nor loving friends can hurt you,
If all men count with you, but none too much;
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds' worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that's in it,
And - which is more - you'll be a Man, my son!

Anònim ha dit...

Hola Núria! Sóc la Lara, del Tomanyí (espero em recordis), i acavo de quedar parada, en buscar el teu nom al google, a veure si sortia alguna manera de contacte amb tu, per demanar-te recomanació per infojobs, i m' he trobat aquestes inquietuds teves. Cada dia nou em sorprèn amb una cosa nova... i preciosa la música! No he pogut evitar saludar-te! Això si, segueixo amb la recerca, ja us ho trobareu al correu "professional", alguna de les dues Núries ;)

garmir ha dit...

Hola Núria:
Felicitats per el teu sant, perdona que t´ho digui amb enderriment.
Edmón.

zel ha dit...

Bentornada!!!! Pels camins que expliques al post anterior, ens haurem trobat més d'un dia, sense veure'ns o reconeixer'ms...

Per pensar la poesia, me la rellegeixo!
Petons, bufona!