dimecres, 24 de setembre de 2008

Vinyes verdes...

El setembre és mes de verema, una època plena d’activitat en algunes comarques. Feina, família i festa són tres F que van relacionades, sobretot quan la collita es fa amb l’ajuda de la família i els amics. Una tasca prèvia d’adobar les bótes, de preparar el celler. La verema en el moment just, quan el raïm ha assolit el punt de maduresa: les semals, la premsa i el merescut repòs. Els àpats tradicionals, menges cuites amb branques de ceps i regades amb bon vi de l’any anterior.

Recordem el poema de Josep M de Sagarra, Vinyes verdes vora el mar:



Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no
remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat
del verd en l'hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina...
Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor...
Dins del cep s'adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d'or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor...

Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar




I el de Marià Manent, Nou cant de la vinya (1):


Sigui el meu cant per la vinya fecunda,

que em dón' la sang, com la sang de mes venes

roja i ardent, car el sol és adintre

i en cada glop em nodreix de la posta

i de la llum violent del migdia

canicular; i dels vents i les aigües

de las setembre, pesant de la fruita

i purpurenc com la poma.






5 comentaris:

Ferran ha dit...

Aquí n'hi ha un que de la verema no en sap res. Això sí, com a mínim puc aportar una altra F al teu post ;-))

Eli ha dit...

ah...
Jo la recordo perfectament aquesta època... Quan era jove... i acabava l'estiu treballant, enganxava amb la verema... Aquesta feina que fins el moment la feien els extrangers i ara hi ha gent de la construcció fent-la....
Doncs al meu poble, la feiem el juvent que voliem treueren's uns calerons....
Era feina dura, però algú l'havia de fer....
;-)

Miquel Casellas ha dit...

El que has de fer és anar un dia a la verema. Ja veuràs com tot ho veus molt millor i tindràs una experiència irrepetible.

Striper ha dit...

la verema te un toc magic, al bages celebrem la festa de la verema el proxim 5 d'octubre.

Carme ha dit...

Jo tampoc en sé res, però els poeme s m'agraden igual.