No us ha passat que teniu llibres que no sabeu ben bé com us han arribat a les mans? Aquest és el cas d’un llibre que vaig estar a punt de llençar. No acostumo a llençar-ne mai, però el veia vell, i no antic, i el títol no em suggeria cap interès que incités la lectura,. Ni el veia interessant com per donar-lo a ningú. Just abans de dipositar-lo al contenidor de paper, com si fos un adéu de cerimònia, vaig decidir de llegir-ne un petit fragment, per convèncer-me que no feia cap malifeta i que realment era un llibre que no volia.
El fragment que vaig escollir a l’atzar deia:
DE CATALUÑA (ui... a veure...)
La Crida a la Solidaritat, extraño organismo con sede en Barcelona, de notorias tendencias separatistas, a la par que absorcionistas, lo mismo consigue expulsar del Scala a Tip i Coll, sin atender al catalanismo de sus nombres artísticos (en Castilla, Harto y Cuello), que edita un pasaporte de los Països Catalans, que puede solicitar en el domicilio social de la entidad todo aquel que desee mostrar su desobediencia lícita a los Estados español y francés, por obligarlos a salir por esos mundos como españoles o como franceses.
En vista de lo cual, la Crida ha decidido otorgar su original pasaporte, con el objetivo de llamar la atención de la Europa solidaria de naciones libres e iguales, sin el juego de les Estados actuales, caducos y decadentes. Quienes lo deseen, habrán de enviar la fotografía , una ficha (que se acompaña, impresa, junto con el llamamiento) y no olvidarse, sobre todo de remitir 550 pesetas, para los naturales gastos.
Ufff.... sembla un malson! Si no fos pels noms que hi apareixen, podria ser un escrit d’algun diari que encara es publica avui en dia.
Giro pàgina i llegeixo:
Aviso al personal voluntario femenino de la Cruz Roja
Ante la absurda e incomprensible actitud del Presidente de la Cruz Roja de Santander, Dn. Manuel Pérez, al encargar los uniformes de la Unidad Femenina de Voluntarias de la Cruz Roja de tierra de Santander y negarse ahora a pagarlos, tendrán cada una que pagarse su uniforme (...) Se advierte que las que no lo hicieran, serán despojadas del uniforme donde quiera que se las encuentre, por lo que se les aconseja llevar ropa de repuesto, si no quieren verse desnudas en la calle.
Entrades
16 comentaris:
Bufa! Quin llibre, no?
Jo no el llençaria pas. Em costa massa llençar un llibre, encara que no m'agradi, però aquest, a més, no el trobo fet per a llençar. Això sí, tenir-lo a la prestatgeria principal ni boja... si tens un bagul a les golfes ja saps on oblidar-lo, però desfer-te'n... uh! És un retrat. Per a mi val molt més això que qualsevol llibre d'en Víctor Aleixandre, per exemple.
Segur que no he dit res que no hagis pensat, encara que variï la forma xD
Envia'l al veí pel seu recull d'objectes "frikis"!!! Si n'estarà de content!!!! Petons!
Llegeixis dels llibres estranys:-) Quedi-se'l! M'encanta aquesta música de Kenny G, absolutament bonic!
Home, jo el veig com un llibre una mica a catxondeo, no? Potser faria gràcia llegir-lo i tot, ni que sigui per veure les animalades que es feien o s'escrivien al passat. Jo és que això de llançar llibres...
Jo també el guardaria, francament. No precisament per llegir-me'n capítols abans d'anar a dormir, sinó com a mostra d'un temps passat que SÍ va existir.
Bon cap de setmana!
Nena d'on treus aquest llibres , jo no crec que els tinguis que llençar portals a un arxiu, son testimoni de una epoca.
Jo no llenço mai els llibres, però reconec que davant del contenidor de paper amb un llibre així, m'hagués costat de contenir-me. A les golfes, castigat, potser?
Jo tampoc el llençaria... El faria servir sí necessito anar cabrejat o de mala llet a alguna reunió, per exemple :P
Nurietta, tu mai podràs llençar un llibre, no te n'adones?
Guardal. Es un llibre que reflexa com son els mesetaris.
Guarda'l pot ser útil per aguantar una porta per tal que no peti, per enlairar la pantalla de l'ordinador, per posar-hi un test a sobre. Segur que li pots donar molts usos.
Guarda'l dona! Sempre en podràs fer algun post!
Això és una autèntica peça de museu! Tot i que hagi d'estar acompanyat amb una nota que digui "Així pensaven al ....".
No el tiris, sisplau, d'aquí a dos-cents anys no es creuran que algú fos capaç de dir això.
Per més que passi el temps, els espanyols no canvien l'estratègia de fons, i malgrat que intentin canviar les formes, la seva estructura sempre acaba essent la mateixa i es dedueixen els fonaments ètics d'aquesta colla d'imperialistes.
Salutacions!
Una autèntica peça de museu! Sobretot, no el llencis. Tal i com et comenten d'aquí uns anys pot valer una fortuna ;)
Publica un comentari a l'entrada