Conten que el niu és un plat típic de Palafrugell que té l’origen en cuinar amb el que hi havia més a mà, amb el que s’hi podia aportar en el moment que es cuinava: patates, ous, tripes de bacallà, piexopalo (més sec que el bacallà, tot i ser de la mateixa família),..
Inicialment, era un plat típic de la Quaresma i per tant no s’hi podia posar carn.
De mica, en mica, els pescadors van anar enriquint el plat i hi van començar a afegir sèpies i calamars, per donar-li més sabor.
Sembla que més endavant, els surers hi van aportar les salsitxes i l’aviram com per exemple, les guatlles (guatlleres, que en diem en alguns pobles de l’Empordà).
I diuen que és justament d’aquestes aus d’on prové el nom del plat, ja que els cuiners anaven preparant el “niu” on acabaria l’au que portessin els caçadors.
De mica, en mica, el niu es va anar convertint en un plat tradicional, típic en els menjars de colles, de trobades de família, de restaurants...
El niu és un plat molt consistent, que pels aliments que el composen, es converteix en una menja d’hivern, original i deliciosa. Un plat que serviran alguns restaurants de Palafrugell de finals de novembre, a primers de desembre. Mmmm... tempta!
El niu
pixopalo i colomins,
una sèpia mitja mida
i salsitxes de porc fins,
amb patates que collim,
i tripes de bacallà,
i aquests ous que ací tenim
que no es poden comparar,
ben cuinat per qui coneix
els secrets dels sofregits,
un plat típic que excel·leix
és el niu. Sí, són servits!
Entrades
5 comentaris:
Quin plat més excelent Nùria. Fa poc en vaig fer un de niu. Quant pugi t' escriurè i et comentaré algunes coses d' aquest plat. Salut i bon profit de part d' un fitòfil.
Un plat per ficar cullarada.
Els fruits d'una terra també és la cultura d'un poble. Que aprofite!
Salut i Terra
Quin plat més rebò! M'encanten aquests plats d'hivern plens de coses, calentons i amb el seu suc!!! Quines ganes de sucar-hi pa! :9
El llagut descansava la seva agitada nit sobre l'albada platejada.
Les veus dels pescadors es confonien amb el grinyolar dels seus embalums sobre els cants adormits de plaça, perdent-se pel carrer del Onyar.
Les seves botes de pescadors, deixaven un rierol d'aigua morint al costat del xipollejo de les ones sobre el roquerar.
Els esperava una alegre i llarga jornada, la pesca havia estat grata, després d'esmorzar en ca Batlle, es prestarien , sense estrelles michelín,
a crear aquest plat exquisit de l'any: “El Niu”. L'hora havia acostat a la taula als comensals, ara, era hora de rescalfar-ho i servir-lo entre cançons marineres.
Els cants perseguirien la tarda, la nit acolliria la cantada en les properes tavernes. A Ca la Rita, transformada en taverna havanera per la Raquel Gifre,
Ca la Raquel, el Carles Casanovas deixarà anar la seva “ Lola la tavernera” i el Paco bellugarà el bigoti a ritme d'anada i tornada.
Del “Niu”, queda la calor de la nit .
A l'altre costat del petit finestrell, un feix de llum il•lumina el descans del llagut viu en el seu niu.
L’ ESTRANGER (LA IDENTIDAT)
-¿De quin país és aquest estranger ?
-No ho sé
-¿Com se diu ?
-No ho sé
-¿Què fa? ¿Quina llengua parla?
-No ho sé
-¿Com us dieu, bon home?
-…..
-¿De quin país veniu? ¿On aneu?
-Sóc d’aquí. Sóc estranger.
(Josep Palau i Fabre).
Núria, bon cap de setmana, si no ens “veiem” abans.
Publica un comentari a l'entrada