Ingredients: (per a 6 persones)
· 6 talls de llom de bacallà
· Oli d’oliva
· Farina
· Sal
· 200gr de tomata
· 50gr de panses
· 50gr de pinyons
· 1 cabeça d’alls
· 1 got de vi blanc sec
· Llord/ llorer (opcional)
· Julivert
Preparació:
Dues hores abans de fer el cuinat, posarem les panses en remull amb aigua. Passades aquestes dues hores, substituirem l’aigua per vi blanc, de manera que les panses n’agafin el gust.
Pelarem els alls, farem una picada d’all i julivert i la desarem.
En una paella, farem un sofregit d’alls i tomata. Primer hi tirarem els alls i quan aquests s’hagin enrossit hi abocarem la tomata. Hi posarem una mica de sal –poca, perquè el bacallà ja és salat- i una mica de sucre per eliminar l’acidesa de la tomata. Ho servarem.
Agafarem el bacallà i l’assecarem bé amb paper o un drap de cuina. L’enfarinarem per totes dues cares i espolsarem la farina que sigui sobrera. Posarem una paella al foc amb oli d’oliva. Quan sigui calent, hi posarem, amb precaució, els talls de bacallà enfarinat, perquè es daurin i es coguin una mica. Un cop daurats, els posarem en una cassola de terrissa. o de ferro colat. Hi afegirem les panses, els pinyons, la fulla de llorer i ¾ del got de vi blanc. Deixarem que faci una mica de xup-xup, fins que el vi es redueixi a 1/3 i tot seguit afegirem el sofregit de tomata i all per sobre del bacallà. Deixarem que cogui uns 10 minuts. Si cal, hi afegirem fumet o aigua. Un minut abans de treure'l del foc, hi tirarem la picada d’all i julivert (no en excés) i... bon profit!
9 comentaris:
m'encanta el bacallà
has tocat el meu punt feble "el bacallà"
felicitats per la recepte i l'apunto
un petó
aixo si que es bo. mmmm
mmmm! M'he aficionat a menjar sempre peix (i generalment bacallà) quan vaig a algun restaurant perquè sóc incapaç de cuinar-lo! Aquesta recepta sembla molt facileta, el problema és que tinc fogons elèctrics i són una merda per deixar res al foc fent xup-xup... Per sort canvio de pis de cara a l'octubre, així que ja en buscaré un amb uns fogons com déu mana... i amb forn!! :)
Núria, aquesta recepta és per llepar-se els dits.
I per sucar-hi pa...
Boníssim al bacallà afet així! I amb les tomates de l'hort que hi ha ara! mmmm
Núira,
mentre et menges el bacallà, segueix el cadàver veïnal! ;-)
Quan vaig a dinar fora si a la carta veig bacallà o conill, ja no continuo llegint, la tria ja la tinc feta.
Aquesta teva recepte ha de ser molt saborosa.
Amb el teu permís, provaré de fer-la.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada