Un senzill, àgil i bonic poema de Miquel Martí i Pol.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Un estel petit
obre l'ull i parla:
-¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
-On serà l'amor?
-fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
Se'n riuran els grills
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Entrades
5 comentaris:
Ara sí que m'acabo de quedar parat. Que això és un poema de Martí i Pol? D'acord que jo sóc un inculte i no sóc lector de poesia, però només coneixia la cançó que també has enllaçat, i li tenia un odi força pronunciat. Ara em sap greu i tot, però mira que són dolents aquests paios! Ho sento.
Jo, avui, estic en un ordinador que no veig cap dls videos que he visitat... o siqui que em quedo amb el poema, i deixo estar la cançó.
Ei,
de sempre que m'agrada aquest poema.
Doncs a mi si que m'agrada el grup i la versió feta cançó...
fins aviat.
Bonic el poema, i bonica tu!!!
Tinc una cosa a n´el meu blog per tu...
I disculpa Núria, la preocupació causada i la tancada sobtada de porta del meu blog a tu!!!
Als bons amics i amigues els dono una clau de casa, perquè casa meva és casa seva, TU JA TENS LA CLAU!!!
ABRAÇADA I SALUT
M' encanta aquest poema i les imatges també, son teves?? Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada