divendres, 12 de novembre de 2010

Tenim la veu cansada





Tenim la veu cansada de pregar
i un mur de vent i llum davant dels ulls;
defallim sota el pes de tants principis.

Tenim les mans cansades de l'esforç
i tu restes encara inassolible
molt més enllà del nostre desgavell.
No ens allibera el camp ni la ciutat
de la teva presència feixuga,
perquè l'espai ets tu; tu, la remor
del vent i de la llum i de les paraules.

Vindrà un jorn, és ben cert que vindrà un jorn
creat només per oblidar-te.
Ens deus aquest instant de llibertat
com un perdó per tot el que hem sofert.

Després ja tot serà llunyà i absurd,
i la vida i la mort i tu i tot,
com un vent de record,
que amb prou feines arriba a insinuar-se.

Miquel Martí i Pol





3 comentaris:

Albanta ha dit...

Coincidim pel record del gran poeta. No ens cansem de mantindre la seua veu viva!!

Alberich ha dit...

Martí i Pol és el poeta popular per excel•lència, doncs toca de manera ben senzilla i natural les fibres dels sentiments. És sinceritat en estat pur.
Hi acompanyes una bella fotografia que ens evoca la mar i l’estiu i s’escau amb aquest sentiment. .
Salutacions.

German Buch ha dit...

Arribarà un dia, incansable en el seu hola
com arriba l'ona, incansable en el seu mar
tragamar de fons, siena de colors
rosa de brisa, canta el seu amor
sota el pi sense branques
rugeix el llop de mar
la platja, la sorra, la xarxa i el vaixell
les veus de Port-Bo
entre cremat i rom
sonarà l'havanera
com un vell record d'amor.