Sí, l’heu ben encertada! La meva intenció és... provocar una reflexió. Aquestes consells pertanyen a una guia de 1953. No fa tants anys que s’educava les noies perquè fossin unes esposes “exemplars” al servei del marit, dels fills i de la casa. Això sí, tenien el deure de reposar “cinc minuts” perquè l’home les trobés amb bona cara i a punt per a les seves ordres.
No cal que escrigui res més, llegiu els consells i l'"extra". Estic segura que no us deixaran indiferents i que us faran pensar.
Entrades
12 comentaris:
Uixxxxx prenc bona nota...en comptes dels cinc minuts agafaré 1 hora :)
No queda tan lluny...les nostres mares ho van viure.
Bona nit Núria
Quina sort poder compartir però crec que encara dediquem a les tasques de la llar un munt d'hores.
Fa poc que ja els vaig llegir. I indiferent, no, no, no em deixen gens indiferent.
Ara bé, si t'he de ser sincera no em predisposen a pensar massa, si no més aviat a escanyar algú! Quina ràbia que fa! Jo sóc del 52, o sigui que tot plegat no se'm fa gens llunyà sinó tot el contrari. Massa proper. ;)
A mi em sona a un manual de la "Sección Femenina de FET y de las JONS" que a la mare l'hi havia donat no sé qui i que voltava per casa. Temps era temps!Per sort anem millorant, encara que poc a poc.
Si et sóc sincer, aquesta guia em fa sentir vergonya aliena. Saps el pitjor, que encara hi ha dones que pensen que això va a missa. Que una bona esposa té aquesta mena de deures. Que si ho pensessin homes, doncs mira, podríem dir que són neandertals. Però que ho pensin dones mateix...
:))) jaja. Fa una setmana que me'l va enviar un amic meu de la feina i vàrem passar un setmana parlant i discutint "el tema". La veritat és que em va fer riure molt, pensant que la generació anterior pensava així. Al principi vaig pensar que era una broma, però els amics em van dir que no, que eren d'un llibre!!!! Que fort i quina pena! Gràcies
No ho sé si el tinc content, per si de cas millor que no ho llegeixi. No fóra que...
Per favor... que gore, que dur...
Iiiixxxxxxx possa la pell de gallina.
Quan penso que hi ha homes que encara pensen així...
Calla, calla, a mi un dia se'm va acudir penjar això al taulell de la sala de profes i no t'explico algun comentari que vaig sentir...
Ostres! Doncs no sé de què es queixeu. Enlloc diu que t'hagis de fer del PP!
Posi'm mitja dotzena a cada replà, sisplau!
I les mongetes netejant l'oli. I els maridets contents. I quanta caspa mal portada, per Déu.
I molts que encara voldrien que tot seguís igual. Si fos un acudit seria dolent, cruel i mesquí. I resulta que és part de la nostra història.
No ho miren amb prou perspectiva, tot plegat està força be. Només cal que a'apliqui la norma als dos membres de la parella. Així tots contents.
Ostres!
Publica un comentari a l'entrada