diumenge, 21 de novembre de 2010

De taps i polítics que em fan entrar certa mala llet



Aquesta tarda fullejava la Revista de Palafrugell d'aquest mes i en un escrit anomenat Taps (pàg. 29) llegia una conversa. En transcric un fragment perquè quasi les mateixes paraules em serveixen per a un altre context ben diferent:

"- Cada vegada que estiro del tirabuixó i em surt un tap de plàstic m'entra una certa mala llet...
- Doncs aquest cop és un sentiment compartit. Recordo la meva sorpresa la primera vegada que vaig veure aparèixer un cilindre plastificat i vivament acolorit de dins d'una ampolla de vi (...)
- Desenganyat? "

Aquest vespre en el debat polític de TV3 dos representants de dos partits minoritaris, intencionadament, s'han posat a parlar en castellà amb aire pedant.

Ha estat aleshores que he recordat la conversa dels taps de plàstic.

I, com si m'hagués trobat amb un tap de plàstic negre, he notat com se'm despertava una important certa mala llet i he demanat, mentalment, que fos un sentiment compartit per tots nosaltres i que la sorpresa i la indignació que m'ha provocat el canvi voluntari i sostingut de llengua, hagi acolorit les galtes de molts catalans i catalanes -no de ciutadans de Catalunya- com deia un dels polítics castellanoparlants- i a tots plegats ens hagi ajudat a tenir clar amb qui ens les havem i que diumenge no volem "taps de plàstic".


5 comentaris:

Carme ha dit...

Comparteixo totalment la teva mala llet en sentir-los. Aquesta mena de comèdia estranya de parlar una estona de cada manera és absolutament estúpida i pedant.

I això que els sentia de lluny des de l'altra habitació, que si me'ls miro a la cara... encara pitjor.

Jesús M. Tibau ha dit...

que no ho sabíem encara? Aquests debats desvetllen poques coses

Valentí ha dit...

La "mala llet" és compatida també per mi!

Alberich ha dit...

Comparteixo el teu enuig. Una cosa és parlar castellà perquè no t'entenen, que és normal, i una altra "perquè et dóna la gana i amb prepotència"...

Jordi ha dit...

No en som pocs, els descontents. De taps, crec, no ens en faltaran... per desgràcia.

El psocòpter Jordi
http://psocopters.blogspot.com/