Entre vidres entelats

Entre vidres entelats

Les fulles fugen de les branques

I travessen el cel fred, rúfol,

Esventat i ploraner.

En el silenci somort,

Cerco les lletres del teu cos,

amb els dits, pell amunt,

i, lentament, les assaboreixo.

Sorpreses, a les galtes,

peresoses i rutilants, s’aturen

enlluernades. Llisquen a la boca

teixint paraules d’amor.

Trevinell, les desordenes,

Les amagues per racons insospitats

Plenes de desig

Impacients per a la nova descoberta.

Marta Enric