El vermell dels arbres,
Encès per la posta –dels sols hivernals,
Delita i penetra
Lo mateix que aquells verds primaverals.
Germans, alcem els cors, que tot és bell,
El verd i el vermell!
Alcem els cors cantant la vida entera
Amb els brots i amb les fulles que se’n van;
Gosem el dia sens mirar endarrera,
Sense pensar amb els dies que vindran.
Gosa el moment;
Gosa el moment que et convida,
I correràs alegre a tot combat:
Un dia de vida, és vida;
Gosa el moment que t’ha sigut donat.
No t’entristeixin, doncs, els funerals novembres,
Ni planyis mort lo que ha tingut ple ser...
De plànyer és el donzell que ajeu sos membres
Ans d’haver-los cansat en el plaer.
Joan Maragall
1895
Entrades
3 comentaris:
Maragall sempre , tardor o primavera.
Aquesta tardor ens regala més colors perquè dura i dura...
La tardor sempre es bonica tan mateix que melancòlica..... bonic poema.
Publica un comentari a l'entrada