Tradicions de novembre

El mes de novembre es relacionava antigament amb l’època de llaurar els camps i adobar-los. És el mes de traspàs entre la tardor i l’hivern i així ho reflecteixen dites com: “novembre acabat, hivern començat” i “novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar”. També és el temps que es proveïa el rebost de les fruites hivernenques que permeten conservar-se bé i que són un bon recurs per als dies de fred: a les bigues, es penjaven enfilalls de pomes, codonys, peres, magranes, cebes, tomates i raïms. S'endreçaven les darreres encanyissades de figues i prunes i es guardaven les nous, ametlles i avellanes, uns postres ideals per menjar-los ben acompanyats de vi negre, o per què no..., d'un bon vi dolç.

El novembre és, a més, el mes de castanyes i de fer la castanyada. Segons el Costumari Amades, a l’Empordà, antigament, creien de mal averany consumir totes les castanyes torrades per a la castanyada. A Llofriu, els avis de la casa, fos el padrí o la padrina, de tant en tant, tiraven engrunes de pa i castanyes a les brases perquè el foc també fes la castanyada. I, a l’hora de beure, hi tiraven també unes quantes gotes de vi. Hi havia qui creia que les castanyes no eren prou bones si es menjaven acabades de sortir del foc. Després de torrades ,calia covar-les una mica, perquè s’estovessin. També havia estat creença estesa que menjar castanyes feia caure els cabells a les dones. Com una extensió, hom creu que durant el temps de les castanyes el cabell és quan té més propensió a caure.

Antigament s'estilava menjar castanyes ensucrades. Qui sap si els panellets tenen per origen aquestes castanyes. La mida i la forma les recorden força.