divendres, 18 de juny de 2010

Entre dones, el nou cd del Port-Bo: innova i crea ambient



Entre dones, és un nou cd del grup d’havaneres Port-Bo que sorprèn i captiva.

Port- Bo, que va néixer a Calella de Palafrugell és un dels grups de referència en el món de l’havanera.

El grup, format per “Fonso” Carreras, la primera veu, “Mineu” Ferrer , la segona veu i Carles Casanovas la veu baixa i la guitarra; Lluís Subiranas “Subi” a la guitarra baixa, Pep Poblet al saxo,i Antoni Gadea a la bateria i percussions i per Antoni Mas encarregat dels arranjaments i la producció musical i al piano, es caracteritza pel gust en la innovació.

Entre Dones n’és un exemple. És un collage de cançons a l’amor, a la mar i a la terra. És un menú musical per a paladars delicats, on es combinen havaneres clàssiques heretades de vells cantaires mariners, amb noves composicions delicades i sensuals com Camins (Entreforc); el Capità,...

La principal novetat d’aquest cd, però, és que el Port-Bo canta amb col·laboració de nou veus femenines procedents de diferents estils musicals: jazz, sarsuela, blues,..., una combinació nova en el món de l’havanera, on poques vegades la veu de les dones té protagonisme.

Podeu escoltar alguna de les cançons en aquest enllaç, que tot i que no coincideixen els noms amb la cançó real, us permet gaudir d’un petit tast.




Llegiu aquesta bonica lletra de la primera cançó del cd, que a la pàgina web en podeu escoltar un trosset clicant en el nom Barcarola


Camins


Fa temps que en els teus ulls no hi ha guspires.

Que fàcil és llegir-te la mirada:

La dolça lluminor d’aquella cara

I l’encnat del teu somriure

Ja fa dies que no els veig.


Fa temps que els teus petons passen factura,

Les teves nits d’amor compten setmanes,

Ja no recordo l’última abraçada,

Submergina en la desgana

Vius la farsa en el carrer.


Que no estic disposat a ser presència,

Per viure no n’hi ha prou amb respirar.

Jo vull tornar a sentir aquell goig de viure,

Jo vull tornar a sentir el goig d’estimar.


Que gran és ara el llit que justejava.

Etern és ara el temps que ans ens faltava.

Deixem que el nostre vol faci niuada

En una altra serralada

I tornem a començar.


Avui tenim davant un entreforc.


4 comentaris:

Merula ha dit...

J'essaie d'apprendre le catalan
un mot aqui, un mot alla
m'agrada molt el su blog

Manel ha dit...

Els teus pits omplen poemas
per escriure'ls amb la música
dels meus dits.

Absents les meves mans del teu cos
estranyen la pell suau
d'aquets mugrons
que encen amb els meus dits,
la meva llengua
en els teus pits
puntejant somtiures.

Estrany
sense sentir-te
estrany
sense oblidar-te
sentir-te quam camines
amb el teu silenci
de mar
mumuri de gavina
a Port Bò.

T'estranyo sense tenir-te

Núria ha dit...

Merula, gràcies per dir que t'agrada el meu bloc i t'animo molt a practicar la llengua catalana, que ja escrius. Una abraçada!
Manel, desconegut lector, acullo aquests bonics i eròtics versos per a la teva estimada.

Tony ha dit...

Hola Núria.
Abans de res et vull felicitar pel bloc, el trobo amb molt bon gust.
En segon terme dir-te que estic totalment d'acord amb la teva opinió vers el darrer treball dels Port-Bo. El trobo un aposta forta, innovadora, i donant força a la figura de la dona que en el mon de la cançó marinera, cant de taverna, i per tant, Les Havaneres no hi ha hagut quasi mai.

Salut, Força i Havaneres a dojo!!.