Veig flors i penso en tu. Faré portar-les
a tu pel dolç camí de cada dia;
que omplin d’aromes davant meu la via,
després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre,
a l’hora de parlar de l’amor meu:
vers el gerro florit baixaré el rostre,
tot alçant els meus ulls al somrís teu.
(...)
Joan Maragall
4 comentaris:
precioses les flors i les paraules, Núria! Vas gaire de cul? Jo no me'n surto!
Ja m'agradaria rebre flors amb aquest poema.
Doncs jo també t'envio a tu un ramet de floretes precioses! Un poema ben maco!
Quel magnifique bouquet !
Publica un comentari a l'entrada