diumenge, 27 de juny de 2010

Una entrada personal


Ahir es va casar la meva millor amiga. Som amigues des que teníem quinze anys. O sigui que...., ja fa temps. Hi ha persones, que no saps ben bé per què, però de seguida hi connectes. Hi ha una química que funciona i que fa que sàpigues què pensa i com se sent i que saps que l’amistat serà per sempre.

Per això i per altres coses, el casament va ser molt emotiu.

Us recomano molt que visiteu l’església on es feu la cerimònia, és preciosa: l’església romànica de Santa Maria a Porqueres.


Els nuvis –que no en posaré cap foto-, anaven sense ostentacions sobreres, molt elegants.

La cerimònia acurada, gens pesada, ens va regalar l'oïda amb la música que esteu escoltant (excepte les dues darreres peces).

I el restaurant on vam fer l’àpat – deliciós – és emmarcat en un indret ple de bellesa pels contrastos amb què obsequia la vista – Canet d’Adri - passat Sant Gregori, a la Vall de la Llèmena.



Si el camí cap a l’església era un contrast de verds i blaus de l’Estany de Banyoles i entorn; el del restaurant era un joc d’ocres dels camps de blats a punt de la sega que lluïen les tiges vinclades per l’explosió de llum del matí xardorós de finals de juny.

Si l’estany obsequiava la vista amb imatges de postal en què els cignes deixaven lliscar la bellesa en el reflex de l’aigua; el capvespre ens va regalar la darrera pinzellada de taronges i grisos damunt dels camps de Cartellà.

Va ser un bonic dia per al record, per al cor, que tot i que és molt personal, vull compartir amb vosaltres.



3 comentaris:

Joana ha dit...

Uns lloc per on hi passejo sovint.Aquests dies els colors i els contrastos són de postal. Imagino l'emoció d'aquest casament i l'església molt maca :)
Felicitats per la part que et toca Núria

Miquel Casellas ha dit...

molt interessants els comentaris.

Ferran ha dit...

Segur que va ser un dia preciós, Núria, pel que expliques i pel que es pot veure a les fotos. Per cert, l'última és especialment bonica.