dimecres, 30 de juny de 2010

Depèn de tots


Som una nació i no ens poden prendre el pèl d'aquesta manera. Bé, poder poden... ho fan sempre...
Ens el deixarem prendre encara més i més temps?
Deixarem que es burlin de nosaltres?
Depèn de tots!
De tu, també. Sí, sí,... fora mandra, fora excuses..., cap a la manifestació del 10!





També us recomano que mireu el vídeo del debat especial sobre la sentència de l'Estatut amb Salvador Cardús, Alfons López Tena i Ferran Requejo i moderat per Vicent Partal.


diumenge, 27 de juny de 2010

Una entrada personal


Ahir es va casar la meva millor amiga. Som amigues des que teníem quinze anys. O sigui que...., ja fa temps. Hi ha persones, que no saps ben bé per què, però de seguida hi connectes. Hi ha una química que funciona i que fa que sàpigues què pensa i com se sent i que saps que l’amistat serà per sempre.

Per això i per altres coses, el casament va ser molt emotiu.

Us recomano molt que visiteu l’església on es feu la cerimònia, és preciosa: l’església romànica de Santa Maria a Porqueres.


Els nuvis –que no en posaré cap foto-, anaven sense ostentacions sobreres, molt elegants.

La cerimònia acurada, gens pesada, ens va regalar l'oïda amb la música que esteu escoltant (excepte les dues darreres peces).

I el restaurant on vam fer l’àpat – deliciós – és emmarcat en un indret ple de bellesa pels contrastos amb què obsequia la vista – Canet d’Adri - passat Sant Gregori, a la Vall de la Llèmena.



Si el camí cap a l’església era un contrast de verds i blaus de l’Estany de Banyoles i entorn; el del restaurant era un joc d’ocres dels camps de blats a punt de la sega que lluïen les tiges vinclades per l’explosió de llum del matí xardorós de finals de juny.

Si l’estany obsequiava la vista amb imatges de postal en què els cignes deixaven lliscar la bellesa en el reflex de l’aigua; el capvespre ens va regalar la darrera pinzellada de taronges i grisos damunt dels camps de Cartellà.

Va ser un bonic dia per al record, per al cor, que tot i que és molt personal, vull compartir amb vosaltres.



dimecres, 23 de juny de 2010

Una bonica cançó per a un dia especial i una nit màgica



En una nit plena de màgia, el dia més llarg i la nit més curta de l’any...

En la nit que diuen que és el millor per recollir herbes medicinals i aromàtiques...

En la nit en què els desitjos es fan realitat... (diuen...)

Us desitjo una feliç Revetlla...

I a tots els qui heu aprovat la Selectivitat o accedit a un Cicle Formatiu,... ENHORABONA!

Enhorabona, David!!

Enhorabona, Lídia!!








divendres, 18 de juny de 2010

Entre dones, el nou cd del Port-Bo: innova i crea ambient



Entre dones, és un nou cd del grup d’havaneres Port-Bo que sorprèn i captiva.

Port- Bo, que va néixer a Calella de Palafrugell és un dels grups de referència en el món de l’havanera.

El grup, format per “Fonso” Carreras, la primera veu, “Mineu” Ferrer , la segona veu i Carles Casanovas la veu baixa i la guitarra; Lluís Subiranas “Subi” a la guitarra baixa, Pep Poblet al saxo,i Antoni Gadea a la bateria i percussions i per Antoni Mas encarregat dels arranjaments i la producció musical i al piano, es caracteritza pel gust en la innovació.

Entre Dones n’és un exemple. És un collage de cançons a l’amor, a la mar i a la terra. És un menú musical per a paladars delicats, on es combinen havaneres clàssiques heretades de vells cantaires mariners, amb noves composicions delicades i sensuals com Camins (Entreforc); el Capità,...

La principal novetat d’aquest cd, però, és que el Port-Bo canta amb col·laboració de nou veus femenines procedents de diferents estils musicals: jazz, sarsuela, blues,..., una combinació nova en el món de l’havanera, on poques vegades la veu de les dones té protagonisme.

Podeu escoltar alguna de les cançons en aquest enllaç, que tot i que no coincideixen els noms amb la cançó real, us permet gaudir d’un petit tast.




Llegiu aquesta bonica lletra de la primera cançó del cd, que a la pàgina web en podeu escoltar un trosset clicant en el nom Barcarola


Camins


Fa temps que en els teus ulls no hi ha guspires.

Que fàcil és llegir-te la mirada:

La dolça lluminor d’aquella cara

I l’encnat del teu somriure

Ja fa dies que no els veig.


Fa temps que els teus petons passen factura,

Les teves nits d’amor compten setmanes,

Ja no recordo l’última abraçada,

Submergina en la desgana

Vius la farsa en el carrer.


Que no estic disposat a ser presència,

Per viure no n’hi ha prou amb respirar.

Jo vull tornar a sentir aquell goig de viure,

Jo vull tornar a sentir el goig d’estimar.


Que gran és ara el llit que justejava.

Etern és ara el temps que ans ens faltava.

Deixem que el nostre vol faci niuada

En una altra serralada

I tornem a començar.


Avui tenim davant un entreforc.