dissabte, 27 d’octubre de 2007

Un ambient d'abans, avui: la carbonera

Ahir era l’últim dia que cremava la carbonera de St. Climent de Peralta. Avui ja l’obriran per treure-li el carbó.

De fet, aquest any no hi ha hagut només una carbonera, n’hi ha dues. Una, feta pels carboners de la zona i una altra, feta per uns carboners que han vingut de la Catalunya nord. Dues carboneres de construcció diferent i que avui, quan s’obrin i es tregui el carbó, se sabrà quina n’ha produït més i millor. Les tècniques de les dues carboneres varia sobretot en l’ordre que es posa la llenya. Una posa primer la llenya petita i al damunt la grossa; l’altra, a la inversa. Un cop apilada la llenya, es tapa amb bruc, el sotabosc que abunda a les Gavarres. I es clou amb terra treta de l’entorn que tapa tota la carbonera menys l’ull, que, a la part més alta de la carbonera, és per on s’encén i es manté durant la cuita. Per accedir a l’ull es construeix una escala de troncs i pedres. Enfilar-se per l’escala i contemplar l’ull és garantia de contemplar un espectacle únic de foc i de fum.


Un espectacle que s’incrementa amb l’ambient de la gent que s’hi desplaça per veure-la, i que acollida pel bosc de l’entorn i pel caliu s’hi queda, en unes taules que espontàniament es preparen, a menjar carn, cargols,... el que hom porta.
Un ambient d’abans, avui.

1 comentari:

civisliberum ha dit...

Oficis que es perden. Els darrers carboners.
Potser dins de uns anys tornin, mai se sap, l'historia i el desembolupament son ciclics.