Una olor dolça

Aquest matí quan anava a treballar, m’ha arribat l’olor dolça que desprenen les figueres quan els fruits ja són madurs.

Les figues són una fruita molt antiga, que ja en època dels grecs i dels romans eren ofrena d’enamorats. La olor dolça i el gust intens i ensucrat justifiquen que fossin considerades afrodisíaques i energètiques.

Verdes o morades, no importa el color, les figues es converteixen en un fruit atractiu que trobem enmig dels camps que composen les planes o en marges arredossats o alçats.

Els romans consideraven les figueres arbres sagrats i que Ròmul i Rem havien estat alletats sota una figuera. No obstant, actualment la figuera ha perdut una part de l’encant i mentre es diu que tant l’escorça, com les fulles i els fruits tenen moltes propietats curatives, es considera que no és bo dormir sota una figuera ja que porta mala sort i malsons.

Dormir, potser no, però estintolar-s’hi per assaborir alguna de les figues, no pot comportar cap malson, en tot cas, si es fa abús de la llaminadura, algun mal de panxa.