diumenge, 14 d’octubre del 2007

Rambo-caçadors

Al voltants del 12 d’octubre, diria que coincidint amb aquesta data tant poc grata, s’obre el “permís” de cacera “menor” i d’algunes altres. Tot i que no m’ha agradat mai la cacera, fins aquí res a dir.

De caçadors n’hi ha de tota mena, els respectuosos i els que no respecten res. Amb els caçadors respectuosos, cap problema. Però permeteu-me que us descrigui el “manual” dels altres, dels mal caçadors.

Per ser un mal caçador:

a) Cal anar amb un cotxe quatre per quatre amb una gàbia per portar el gossos ben apilonats i, indispensable, deixar-lo mal aparcat, privant la meitat del pas d’un camí.

b) Cal anar amb un vestit de camuflatge forces especials, d’aquells verd-gris-marró i a poder ser amb botes i gorra incloses.

c) Cal portar força gossos, bruts i mal alimentats, i preveure que en cas que no rendeixin es deixaran abandonats enmig del camp.

d) Cal anar ben armat, amb més d’una escopeta i si pot ser, provar-la aquí i allà, encara que no hi hagi cap bestiola que bellugui.

e) Cal apuntar i disparar a qualsevol cosa que es mogui, per si de cas. No importa si és au, conill, o... qui sap (no voldria ser-hi a prop). Ja es comprovarà a posteriori a què o a qui s’ha disparat.

f) Cal anar per camins de cases i de masos i apropar-s’hi al màxim. Cal tenir present que hi ha animalons que aprofiten el sopluig dels boscos propers als habitatges per intentar salvar-se de la caça. I, és clar, cal no deixar-los-ho passar. Per això, encara que la legislació ho prohibeixi, caldrà fer el despistat, apropar-s’hi i de seguida que es pugui: pam, pam! Un bon tret i al sac.

g) Cal ser mal parlat i en cas que algú us cridi l’atenció, cal renegar, amenaçar i demostrar que aneu armats.

Exagerada? Us asseguro que no. El que he descrit ho he viscut. Visc en una casa envoltada de bosc i quan arriben aquestes dates el despertador són els trets de la matinada a tocar la casa. I sortir a la finestra o a l’exterior pot evidenciar un risc o un panorama patètic.
Evidentment no parlo de les persones que fan de la caça un esport digne. No critico els caçadors, critico els “rambo-caçadors”, amb perdó per a Rambo.

1 comentari:

Montse ha dit...

Estic amb tú Núria, des del 12 d'octubre sobre les vuit del matí em desperten els trets dels caçadors, que estan caçant a les muntanyes de davant de casa, i no paren en tot el matí, i jo li deia al meu marit, però si ja no queda res per caçar, si enmig de les muntanyes hi ha cases, i gent passejant, però ells dale que dale!!