dilluns, 15 d’octubre de 2007

Sta Teresa i els nostres somnis


Avui és Sta. Teresa. Conta la tradició, tot i que poca gent ho recorda, que aquesta santa, era considerada, per bona part de les nostres besàvies, l’advocada dels somnis.

Per això, les besàvies i rebesàvies demanaven en aquesta santa que els donés somnis bons, entenent per bons els somnis desitjats. Per mitjà dels somnis, pretenien saber tot allò que els encuriosia de les altres persones, des dels pensaments a les accions futures.

Expliquen els llibres que les besàvies que volien somiar molt posaven una castanya borda sota el coixí o bé les sabates al capçal del llit i que, per afavorir els somnis, menjaven, sobretot, enciam, olives i pinyons. Creien que segons el dia de la setmana el somni era més o menys creïble o podia tenir més o menys efectes.

La lluna també influïa en els somnis i quant més avançada era la fase lunar, millors i més clars eren. Així mateix, la fase augural durava tres o quatre dies, i passats aquests, perdien l’efecte. Per recordar-los calia menjar una engruna de pa, just al moment de llevar-se i si es recordaven, de tots, els més certs eren els que s’havien tingut de matinada.

No sé si somieu molt o poc, però en qualsevol cas, ara és època de castanyes, avui és Sta. Teresa i la lluna comença a créixer.