Els mercats d'abans

Gàbies de conills i aviram, grans piles d’ous, i el regateig amb les pageses per la compra d’ànecs, pollastres, pollets i lloques… Les dones havien escollit els millors conills i els millors pollastres, els més grassos i lluents per portar-los en uns grans cistells de vímet i coberts de tela metàl·lica, que es podien obrir per la part superior, tant a dreta, com a esquerra.

Els animals, el seu plomissar i la cridòria es barrejaven amb les parades de planter, de verdures i de fruites: planter d'enciam i tomateres al terra, embolicat amb paper o en galledes, paneres i cistells amb pastanagues, patates, cebes, bròquil... pomes del ciri, caquis, taronges,... s’arrengleraven damunt de fulles de col en taulells, damunt de sacs i al terra. Les balances i els pesos, a punt. – Per als conills, la romana. –Una lliura i mitja,... en paperines de paper o embolicat i al cistell, a la coixinera o a la bossa.

Una mica més enllà, passades les parades d’atuells i d’eines del camp, començaven les parades de roba. Parades polides i ordenades, es barrejaven en ordre aleatori amb d’altres on els retalls o les peces rebregades s’amuntegaven desordenadament, mentre el venedor baladrejava amb veu potent oferint vànoves, bruses, amb expressions com “noies, noies maques, la millor roba!, veniu, remeneu i compreu...ja veureu, res millor, una ganga! La cridòria es barrejava amb els esgarips dels conills i la xerrameca dels homes i les dones que alçaven la veu i reien en el negoci i regateig d’uns preus, pensats a l’alça per ser rebaixats com aquell que fa un gran sacrifici.

Als animals, a les verdures, a les eines, a les robes,... barreja de sons, colors i sorolls, s’hi barrejava l’olor de la parada dels embotits, dels cigrons o de les mongetes del ganxet cuites, de l’arròs o del cafè, del mató, del formatge tendre i segons les èpoques... de moniatos, castanyes, ...

Només una vegada, vaig veure uns gitanos que portaven, com a les pel·lícules, un mico disfressat de gitana que al so d’una pandereta amb cascavells -que feia sonar una gitana vella i mal pintada-, feia petits salts i mitges-voltes entre gracioses i patètiques.

En un extrem del mercat, sempre al mateix lloc, un eixam d’homes, provinents dels masos i petites viles del voltant, vestits amb roba fosca, alguns amb boina o barretina, tractaven amb crits, rialles i expressions mig perdudes la compra-venda de vaques, vedells, porcs, userda, blat o el que l’estació de l’any comportés. Era com un estat bancari.

Els mercats, no fa gaire anys, esdevenien i, en algunes poblacions encara esdevenen, un espai de relació, de negoci i sobretot un eficient despertador per a tots els sentits.