Placidesa de la primera fred

Neix el capvespre i amb aquest arriba, lentament, la primera fred de l’hivern. El vent bufa amb força al carrer. Les persianes belluguen amb un so compassat, seguint el ritme que l’aire els marca. La gent camina de pressa, arraulida, amb les mans a la butxaca i el cap cot. El coll de l’abric,... ben amunt. Els cabells despentinats , com si una mà capritxosa els hagués esbullat.

Les poques fulles que queden als arbres, bandegen seguint el moviment de les branques, d’un costat a l’altre, sense repòs. D’altres, a terra, es mouen a caprici del primer esbufec que les empeny.

Dins la casa, quietud. Una llum tènue s’estén per l’estança. La teva figura es dibuixa al costat dels finestrals, desprèn una ombra perfecta projectada a terra i a la paret.

Una música suau, dolça, llisca, omple tots els racons, amb un intent íntim de seguir el silenci.

Sense adonar-me’n, el llibre que tenia a les mans s’ha rendit a la falda i m’he deixat envoltar per la màgia d’aquest moment, per un quadre ple de plasticitat, per l’aroma d’una tarda hivernal,…

Un crepiteig a la llar de foc, una flama que ha pres vida, ha tenyit l’entorn de taronges tremolosos i amb un despertar vague he retornat a la lectura.