Gilbert Garcin, un venedor de llums jubilat, triomfa amb les seves fotografies austeres i alhora existencialistes. Un marsellès que abans de jubilar-se no passava de fer les típiques fotos familiars, demostra que considerar l’art contemporani només per als joves és un fals prejudici.
Monsieur Garcin explica que l’horroritza envoltar-se de gent gran que només pensi en el passat, que s’apunti a activitats avorrides i sense horitzons clars. I afegeix... “per a mi, l’ideal és que el present es sobreposi al passat... El meu consell als joves artistes és que comencin a practicar seriosament quan tinguin 65 anys.”
Garcin construeix manualment un món d’escenografies en miniatura, es fotografia en una posició estudiada i acaba l’obra amb la inserció de la seva imatge a l’escenari creat. Fa una nova foto i heus aquí l’obra.
Surrealista, juga amb les il·lusions i els límits humans, amb l’angoixa, amb l’absurd en un joc de blancs i negres. S’apropa a la màgia onírica i melangiosa de Méliès.
Apunta: “Em vaig submergir en l’art de la fotografia com aquell que es capbussa en el mar, de caps al fons, i de seguida vaig descobrir que en a meva anterior etapa havia sigut una esponja que havia retingut un munt de coses interessants. Totes aquestes idees i imatges que havia recopilat durant la meva vida han acabat finalment ressorgint”.
Entrades
1 comentari:
gràcies per mostrar-lo, un molt bon fotògraf en blanc i negre, que no coneixia
salutacions i petons
Publica un comentari a l'entrada