dimecres, 28 de novembre de 2007

I tu què faries?


Fa uns dies llegia unes preguntes que plantejaven com tractaria una persona estimada si sabés que ha de morir al cap de poc temps o com viuria si sabés que em queda poc temps de vida.

Respondre la primera pregunta m’és fàcil perquè m’hi he trobat amb una persona molt estimada. Quan es dóna aquesta situació, el més dur no és saber que a la persona estimada li queda poc temps de vida. El que és dur, de veritat, és saber que la persona estimada, que a més tem la mort, i que sempre s’ha aferrat a la vida plena d’energia, també ho sap. És dur rebre la seva abraçada i que et digui: estimada, m’estic morint. Què li dius? Que no? L’enganyes? Li dones la raó? Què faries tu? Pensa-hi.

Viure intensament els últims dies, les últimes hores, els últims alens amb ella és el mínim que cal fer.

Respondre a l’altra pregunta, de com viuria jo..., hi he pensat moltes vegades, però em costa molt més de respondre. De bones a primeres diria... faria tot allò que no he fet mai i voldria haver fet; em deixaria portar pels instints, sense pensar en les conseqüències; però... si ho reflexiono bé penso en les persones que m’envoltarien i penso que no faria res del que he pensat en un primer moment. Llavors em quedo desconcertada. No ho sé. No sé què faria. Besaria amb més passió? Abraçaria amb més intensitat i m’embolcallaria de l’escalfor i la companyia de les persones estimades?, Ploraria? Viuria com si res...? No en tinc ni idea. I tu?


dimarts, 27 de novembre de 2007

Alguns refranys entorn de St. Andreu... i aviat Nadal



De fi de novembre enllà, pren la manta i no la deixis estar

De Tots Sants... a St. Andreu:

Mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb Sant Andreu!

De Tots Sants a Sant Andreu, aigua ens doni Déu.


De Tots Sants a Sant Andreu, anguiles ens dóna Déu.


De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant.

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu.


De Sant Martí a St. Andreu...

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal.

De Sant Martí a Sant Andreu setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes.


De Sant Martí a Sant Andreu, tres setmanes trobareu.


El dia de Sant Martí l’hivern ve de camí; si el fan deturar, per Sant Climent arribarà, i si troba molta neu, arriba per Sant Andreu.

Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu a tot arreu.


De St. Andreu...

El vent de Sant Andreu s’emporta l’oli d’arreu.

De Sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d’Any l’hi va trobar.

De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou l’hi va trobar.


De Sant Andreu a Nadal, tot un mes no hi és cabal.



dilluns, 26 de novembre de 2007

Del desconcert a l'acudit



Avui havia decidit que parlaria de l'educació, que faria referència a l'informe de "L'Estat de l'Educació a Catalunya. 2006-2007". Havia escrit un llistat de les causes que penso que influeixen en "el diferencial d'èxit" (terme genialment aportat per Salvador Cardús en el programa Àgora d'aquest dilluns) de l'alumnat del nostre país. Però sincerament, alguns comentaris del debat me n'han fet perdre les ganes.
Per acabar d'arrodonir el vespre, apareix un anunci de Repsol i, sorpresa!, resulta que la persona que "recita" l'anunci és, ni més, ni menys, que
Josep M Flotats. Sí, el magnífic actor de teatre, el Cyrano i l'Stalin dels nostres teatres. I em pregunto: per què? Encara no m'he refet de la sorpresa. O sigui que... davant del meu doble desconcert... decideixo que avui no escriuré res de profit i recorro a un acudit antic que ja deveu conèixer:


Déu i els espanyols

Diuen que, quan Déu va crear el món, perquè els homes prosperessin, els va concedir dues virtuts.

Així :
Els suïssos, els va fer ordenats i complidors de la llei.
Els anglesos, persistents i estudiosos.

Els japonesos, treballadors i pacients.
Els italians, alegres i romàntics.
Es francesos, cultes i refinats.

Quan va arribar el torn dels espanyols, es girà cap a l'àngel que prenia nota i li digué :

" Els espanyols seran intel·ligents, bones persones i del Partit Popular."

Quan va acabar de definir la creació, l'àngel li digué a Déu :


"Senyor, a tots els pobles els has donat dues virtuts i als espanyols, tres. Això farà que prevalguin sobre els altres."

I Déu respongué:

"Doncs tens raó, ... Bé, com que les virtuts divines no es poden treure, farem que cada espanyol només en pugui tenir dues."

Es per això, que hi ha tres tipus d'espanyols:
1 - Les bones persones i del Partit Popular, no poden ser intel·ligents.
2 - Els intel·ligents i del Partit Popular, no poden ser bones persones.
3 - Les bones persones i intel·ligents, no poden ser del Partit Popular.

Paraula de Déu !

Explica aquest acudit a 10 persones immediatament, o no tornaràs a menjar mai més botifarra amb mongetes, ni a beure Aromes de Montserrat. La tomata es tornarà agra abans que la suquis i no se't lligarà l'all i oli.

diumenge, 25 de novembre de 2007

Patates viues?, rosses?, fregides?

Fa uns dies parlava amb un home gran, dels que viuen en un poblet des que eren petits, i en parlar que era hora de dinar, em va comentar: a casa avui, farem un dinar senzill, menjarem una mica de peix fregit, patates VIUES i per postres una tallada de meló, dels de tot l'any.
Ho explicava amb tanta afició, que ja m'imaginava a la seva taula i, més, menjant una tallada d'aquests melons tan dolços, diferents dels que trobem als supermercats. Melons que tenen tota la dolçor del món.
No obstant em va quedar un dubte: patates viues.
Fa anys, a casa, havia sentit als avis parlar de patates viues. No obstant, ja no recordava la paraula.
Patates rosses, patates fregides,... sí...Però viues... no.
Ho he preguntat a altra gent i em diuen que sí, que saben què són patates viues. Que encara es diu en algunes cases.
Hi ha qui no ha sentit a parlar de patates rosses.
La llengua té aquesta riquesa. Per això.... i vosaltres...
Qquin nom els doneu a les patates de la foto?
Fregides? Rosses? Viues? Un altre nom?

divendres, 23 de novembre de 2007

Resposta a la invitació de l'Eva

Ahir responia el meme d'en Roc, avui toca el de l'Eva... Uf! sort que és l'última!, només em falta posar-me el casquet d'osset de la foto :-)

Jo 10 anys enrere:

Feia poc que treballava a jornada completa . Feia classes de llengua catalana a persones grans i pintava a l’aquarel·la sempre que tenia una estona lliure i els caps de setmana feia llargues caminades i pujaves petites muntanyes.


Jo 5 anys enrere: Ja no feia classes a gent gran, treballava, com ara, en un ajuntament, acabava de començar el segon cicle de la llicenciatura de Documentació. Ah!, i havia començat la meva col·lecció de flyers.


3. 1 any enrere: Engegava (amb molta altra gent) el Pla Educatiu d’Entorn de Palafrugell, participava en el Projecte Educatiu de Ciutat i concretament en aquestes dates era a Praga. Començava a ser tutora a la UOC.

4. Ahir (22 de novembre): Ahir vaig anar a Verges (Baix Empordà) a visitar els meus pares, ei poca broma, que sóc de Verges, del poble d'en Lluís Llach; m’hi vaig quedar a dinar (com el dinar de la mare, no n’hi ha) i a la tarda vaig llegir una bona estona i vaig anar a un concert de música, era Santa Cecília.


5. Avui (23 de novembre): Avui he treballat fins a mitja tarda i m’he quedat a casa, he encès la llar de foc, he escoltat música, he llegit i ara escric aquestes respostes... quina pau, quina tranquil·litat,... una passada!

6. 5 cançons de les quals em sàpiga la lletra: Rosó, que és la meva preferida des de fa anys, Bon dia d’Els pets; algunes lletres de les cançons de Light House Family i d’en Lluís Llach.


7. 5 llocs ideals per visitar: Toronto és espectacular i la població amabilíssima; Carcassona, Girona i el seu call jueu; Calella de Palafrugell, Tamariu i Llafranc per la preciositat del seu mar i paisatge. El meu somni és tornar a Canadà i anar a Nova Zelanda.


8. 5 coses que m’agrada menjar: Ànec (rostit, permil, foie,...), rascassa al forn; rom a la planxa, el bacallà que fa la meva mare i unes garoines de xocolata i ametlla que faig jo.


9. 5 joguines preferides: Les nines, les pintures, l’scrabble, els jocs de ciència, els aparells de música.


10. 5 distribucions de GNU/Linux preferides: El GIMP


11. 5 persones a les que passes aquest meme: A qui el vulgui respondre amb tota llibertat. Montse, deies que era divertit respondre aquestes preguntes, .. . doncs... a veure si t'hi animes!


dijous, 22 de novembre de 2007

Resposta a la invitació d'en Roc

Accepto la invitació d'en Roc de respondre aquest meme:

1.-Quant de temps portes com a blocaire?

Des de l’11 de març de 2007. Primer amb bloc.cat perquè l’entorn era en català, quan el blogger ha incorporat el català, m’hi he incorporat. A més el blogger m’encanta perquè em permet posar-hi música.


2.-Com vas saber de l'existència dels blocs?

Buscant informació que no tenia res a veure al Google. Em va encuriosir. Vaig començar a preguntar com funcionaven i al final em vaig haver d’espavilar. Recordo que em vaig posar a fer el meu primer bloc un diumenge a la tarda.


3.- Digues 5 blocs que segueixis diàriament


Tots els que tinc com a blocs amics en el meu blogger i alguns altres que no hi he incorporat per diferents motius.


4.- Ets lector anònim d'algun bloc?

Més que lector anònim, hi ha blocs que llegeixo de tant en tant, però que no tinc res a dir-hi. Si vull fer un comentari, sempre el signo.


5.- Alguns autors que et generin especial simpatia?

Em generen molta simpatia tots els que segueixo, tot i que per raons molt diferents n’hi ha tres d’especials, el de l’Esteve, el d’en Roc i el de l’Aula d’acollida...

A més...

No oblido el primer comentari a bloc.cat de http://otearai.blogspot.com/

Ni el primer comentari al blogger, de http://dimoniet1960.blogspot.com/

6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Ui! És difícil, amb tots, però hauria d’adaptar-me a diferents conceptes i tipus de marxa.


7.-Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?

Tots quatre junts? És broma!!!


8.- T'has enamorat algun cop d'algun blocaire?
De la persona no, dels continguts, del bloc, sí.


9.- Estàs satisfet amb el teu bloc?

Al principi gens, no hi ha ningú del meu entorn que en faci i he hagut de ser autodidacta. Ara m’agrada una mica més que abans tot i que em queda molt per aprendre. A més, hi ha dies que no estic inspirada i em costa molt pensar en què escriure o posar-hi. De tota manera, els que me n’heu de fer sentir satisfeta sou vosaltres, amb els vostres comentaris.


10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a què facin aquest mem!

Que el faci qui vulgui, no m’agrada gens pressionar. Per cert, Eva... també respondré al teu meme.

dimecres, 21 de novembre de 2007

Cal que no oblidem ...

Ahir, 20 de novembre va fer trenta-dos anys que va morir el dictador. Cal que no oblidem aquesta etapa negra de la nostra història i la lluita de milers de persones per aconseguir la llibertat i la democràcia.

dimarts, 20 de novembre de 2007

Gràcies a l'aula d'acollida del CEIP Mare de Déu del Remei

Avui 20 de novembre, se celebra que, en aquesta data, l’any 1959, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Infants. Un dels drets de tots els infants és el de l’educació.

Per això avui, vull dedicar el meu article a uns infants que han arribat fa poc al nostre país i que amb l’ajuda del professorat de les aules d’acollida, dia rere dia s’esforcen per aprendre la nostra llengua, les nostres tradicions i costums,... amb l’alegria i la vitalitat que els caracteritza.

Per als qui no n’hagueu sentit a parlar, les aules d’acollida són espais que, dins els centres escolars, tenen l’objectiu d'ajudar l’alumnat nouvingut a assolir un nivell bàsic de comprensió i expressió de la llengua catalana.

Però no només això, sinó que amb gran dedicació el professorat s'esforça per aconseguir que aquests i aquestes alumnes adquireixin altres coneixements tant acadèmics com socials, de manera que s’incorporin amb els màxims coneixements, no només a les aules, sinó també a l’entorn que els acull i que els serà propi.

Aquest article d’avui és dedicat, en especial a l’Ivan, l’Alexander, l’Adrian, la Lorena, l’Andrei, la Gabriela, en Gabi, Marouan, Raduane i Yasmina, que són l’alumnat de l’Aula d’Acollida del CEIP Mare de Déu del Remei, d’Alcover (Alt Camp) i a en Cosme, el seu professor; ja que en fer servir les dites de l’escrit del dia 11 de novembre al meu bloc m’han ajudat a considerar-lo més útil. Permeteu-me que mostri un fragment del programa de ràdio on es diuen part de les dites i el mural que heu creat.

Gràcies a tots vosaltres!




diumenge, 18 de novembre de 2007

Deixa't seduir per la música i les imatges


Un sol tènue enfredorit que ens amanyaga, un jersei de llana, tou i càlid, un diumenge de descans ple de placidesa i recolliment, i unes boniques imatges de Plitvice, - un dels parcs naturals més bonics d'Europa- per acompanyar la música d'avui, Moon river.





dissabte, 17 de novembre de 2007

Eric Grohe, un artista de grans dimensions

Eric Grohe és un artista novaiorquès que des de fa uns anys transforma grans parets llises, però mediocres, d'edificis anòmins o mal cuidats en murals tridimensionals de gran impacte.
En aquestes fotos i en el vídeo (deixant de banda l'absurd final...) en podeu veure alguns exemples.

Abans:


Després:




Abans:


Després:


“Every project is a grand adventure,
if passion for the work and inspiration are your guides.”

Eric Grohe




www.Tu.tv

divendres, 16 de novembre de 2007

Eric Serra: Contrast d'estils

Eric Serra és el compositor de bandes sonores de pel·lícules, jocs,... Compareu les músiques de la banda sonora de la pel·lícula El gran blau i del vídeojoc GTAStunting

El gran blau- Obertura




Diva dance

dijous, 15 de novembre de 2007

Els mercats d'abans

Gàbies de conills i aviram, grans piles d’ous, i el regateig amb les pageses per la compra d’ànecs, pollastres, pollets i lloques… Les dones havien escollit els millors conills i els millors pollastres, els més grassos i lluents per portar-los en uns grans cistells de vímet i coberts de tela metàl·lica, que es podien obrir per la part superior, tant a dreta, com a esquerra.

Els animals, el seu plomissar i la cridòria es barrejaven amb les parades de planter, de verdures i de fruites: planter d'enciam i tomateres al terra, embolicat amb paper o en galledes, paneres i cistells amb pastanagues, patates, cebes, bròquil... pomes del ciri, caquis, taronges,... s’arrengleraven damunt de fulles de col en taulells, damunt de sacs i al terra. Les balances i els pesos, a punt. – Per als conills, la romana. –Una lliura i mitja,... en paperines de paper o embolicat i al cistell, a la coixinera o a la bossa.

Una mica més enllà, passades les parades d’atuells i d’eines del camp, començaven les parades de roba. Parades polides i ordenades, es barrejaven en ordre aleatori amb d’altres on els retalls o les peces rebregades s’amuntegaven desordenadament, mentre el venedor baladrejava amb veu potent oferint vànoves, bruses, amb expressions com “noies, noies maques, la millor roba!, veniu, remeneu i compreu...ja veureu, res millor, una ganga! La cridòria es barrejava amb els esgarips dels conills i la xerrameca dels homes i les dones que alçaven la veu i reien en el negoci i regateig d’uns preus, pensats a l’alça per ser rebaixats com aquell que fa un gran sacrifici.

Als animals, a les verdures, a les eines, a les robes,... barreja de sons, colors i sorolls, s’hi barrejava l’olor de la parada dels embotits, dels cigrons o de les mongetes del ganxet cuites, de l’arròs o del cafè, del mató, del formatge tendre i segons les èpoques... de moniatos, castanyes, ...

Només una vegada, vaig veure uns gitanos que portaven, com a les pel·lícules, un mico disfressat de gitana que al so d’una pandereta amb cascavells -que feia sonar una gitana vella i mal pintada-, feia petits salts i mitges-voltes entre gracioses i patètiques.


En un extrem del mercat, sempre al mateix lloc, un eixam d’homes, provinents dels masos i petites viles del voltant, vestits amb roba fosca, alguns amb boina o barretina, tractaven amb crits, rialles i expressions mig perdudes la compra-venda de vaques, vedells, porcs, userda, blat o el que l’estació de l’any comportés. Era com un estat bancari.

Els mercats, no fa gaire anys, esdevenien i, en algunes poblacions encara esdevenen, un espai de relació, de negoci i sobretot un eficient despertador per a tots els sentits.

dimecres, 14 de novembre de 2007

Placidesa de la primera fred


Neix el capvespre i amb aquest arriba, lentament, la primera fred de l’hivern. El vent bufa amb força al carrer. Les persianes belluguen amb un so compassat, seguint el ritme que l’aire els marca. La gent camina de pressa, arraulida, amb les mans a la butxaca i el cap cot. El coll de l’abric,... ben amunt. Els cabells despentinats , com si una mà capritxosa els hagués esbullat.

Les poques fulles que queden als arbres, bandegen seguint el moviment de les branques, d’un costat a l’altre, sense repòs. D’altres, a terra, es mouen a caprici del primer esbufec que les empeny.

Dins la casa, quietud. Una llum tènue s’estén per l’estança. La teva figura es dibuixa al costat dels finestrals, desprèn una ombra perfecta projectada a terra i a la paret.

Una música suau, dolça, llisca, omple tots els racons, amb un intent íntim de seguir el silenci.

Sense adonar-me’n, el llibre que tenia a les mans s’ha rendit a la falda i m’he deixat envoltar per la màgia d’aquest moment, per un quadre ple de plasticitat, per l’aroma d’una tarda hivernal,…

Un crepiteig a la llar de foc, una flama que ha pres vida, ha tenyit l’entorn de taronges tremolosos i amb un despertar vague he retornat a la lectura.

dimarts, 13 de novembre de 2007

L'art a les mans


Mireu bé les fotos. Són mans. Com podeu suposar, no són les meves, ni les he pintades jo. Són una petita gran obra d'art "manual".



.




Amb paciència poden ser una obra d'art a les vostres mans!

dilluns, 12 de novembre de 2007

El llenguatge de les mans

Mans de diferents mides, de diferents edats, amb diferents necessitats i sentiments... què us suggereixen? Podria acompanyar les fotos amb algun text, us podria parlar de seguretat, d'estima,... però, les mans, per l'expressivitat que tenen... ens parlen soles i permeten que evoquem un record, que imaginem un instant,... que tanquem els ulls i pensem quina mà voldríem que ens parlés amb el seu llenguatge.




Infantesa, joventut, maduresa, vellesa,... en totes les etapes de la nostra vida... les nostres mans han experimentat o experimentaran sensacions que per la seva senzillesa, espontaneïtat i força seran recordades molt de temps, ...dir tota la vida... seria una pretensió?

diumenge, 11 de novembre de 2007

Per Sant Martí....

Avui és Sant Martí i amb les dites recordem la tradició que gira entorn d’aquesta data i els dies que l’envolten: tapar la bota del vi novell, matar el porc, abastar les pinyes dels pins,... i també la sembra i els dies plàcids i plens de sol i bonança que conformen l’estiuet de Sant Martí.


De Sant Martí a Sant Andreu, vint dies hi comptareu.
Per Sant Martí l’hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu.


Per Sant Martí, el dia és coquí.

Per Sant Martí, el fred és pel camí.
L'estiuet de Sant Martí dura fins a la fi.
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia.
All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí.
L'olivera plantada per Sant Martí, és la que fa l'oli més fi.
Per Sant Martí, l’oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí.


Per Sant Martí, l’oca al topí.

De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir.
Per Sant Martí la pinya cau del pi.


De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n’ha.
Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta’l.

Després de Sant Martí, deixa
l’aigua i beu el vi.
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l’aigua pel molí.

Per Sant Martí, castanyes i novell
vi.
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi.

Per Sant Martí, enceta la bóta del
vi.

Per Sant Martí, el porc para de grunyir

Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras.
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí.

Aquestes són algunes de les dites més conegudes, però segur que vosaltres en sabeu d'altres. O no?...


dissabte, 10 de novembre de 2007

Saps que vius a l'any 2007 quan...

He rebut aquest correu i l’he trobat prou divertit com perquè el compartim :



SAPS QUE VIUS A L'ANY 2007 QUAN...

  1. Per casualitat poses el teu password al microones.
  2. Fa anys que no jugues al solitari amb cartes de veritat.
  3. Tens una llista de 15 números de telèfon per trucar a una família de 3 persones.
  4. Envies un correu a un company que treballa a la taula del costat de la teva.
  5. Has perdut el contacte amb alguns amics i familiars perquè no tenen una adreça de correu electrònic.
  6. Arribes a casa després d'un dia de feina i respons al telèfon com si encara estiguéssis a l'oficina.
  7. Apretes el zero del telèfon de casa per agafar línia.
  8. Estàs al teu lloc de treball des de fa 4 anys però has treballat per a 5 empreses diferents.
  1. Tots els anuncis de TV sobreimpressionen una adreça web a la pantalla.
  2. Tens un atac de pànic si surts de casa sense el teu mòbil i tornes per agafar-lo.
  3. T'aixeques al matí i, abans de prendre't el cafè, la primera cosa que fas és anar a l’ordinador a veure si s'ha descarregat alguna cosa a l'emule.
  4. Inclines el cap per somriure :-)
  5. Estàs llegint aquest text, hi estas d'acord i somrius...
  6. ...pitjor encara! Ja saps a qui reenviaràs aquest correu!!!
  7. Estàs massa ocupat per adonar-te que no hi ha el número '9' en aquesta llista.
  8. Has comprovat de seguida si hi havia o no el 9 a la llista!

divendres, 9 de novembre de 2007

dijous, 8 de novembre de 2007

Coneixeu dites que es refereixin al novembre? Aviat les de St. Martí



De novembre cap allà, agafa la manta i no la deixes de la mà.

Darrera del novembre nuvolós ve el gener polsós.

Compra estores pel setembre, cera por l’octubre i llard pel novembre i aniràs bo sempre.

Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol.

La saó de novembre i de gener, és la que va més bé.

Les vinyes toves, pel novembre les podes.

Lluna roja del novembre se’n duu tota la sembra.

Novembre acabat, hivern començat.

Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós.

Novembre calent, maig gelat.

Novembre enllà, agafa la manta i no la deixis anar.

Novembre humit, any de profit.

Novembre humit, et farà ric.

Novembre i febrer són marit i muller.

Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.

Novembre, març i febrer s’avenen d’allò més bé.

Pel novembre i pel gener, gran temperi hi sol haver.

Pel novembre, bona sembra.

Pel novembre, la terra aferma.

Pel novembre, llaura i sembra.

Pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals.

Qui pel novembre no ha sembrat, que no sembri, que ja és tard.

Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre.

Sol pel novembre i abril plujós, estiu calorós.




dimecres, 7 de novembre de 2007

Receptes infalibles per a malcriar una criatura - segons Josep Pla


Llegeixo de les Obres Completes de Josep Pla el llibre Humor, candor,.... Fixeu-vos quant actual podria ser aquest text que Pla escriu:

Per una d’aquelles causalitats que a vegades passen, m’ha caigut a les mans una revista estrangera de pedagogia, que porta un text important. Es tracta d’unes “Receptes infalibles per a malcriar una criatura”, receptes que he cregut necessari de traduir i pulbicar perquè contenen –al meu modest entendre –una certa substància. (...)

Si es tracta de malcriar una criatura només –diu la revista –només cal seguir a la lletra aquests consells:

1.- Se’ls ha de donar, de petits, tot el que demanen.

2.- S’ha de parlar, en la seva presència, de les seves qualitats incomparables.

3.- S’ha de fer notar, en la seva presència, que la seva correcció és impossible.

4.- S’ha de fer tots els possibles per demostrar davant la criatura, que no hi ha acord entre el pare i la mare.

5.- S’ha d’accentuar el desafecte, el menyspreu que hi pugui haver del pare per la mare o de la mare pel pare.

6.- S’ha de deixar-li veure que el pare és un dèspota i que només pensa en castigar-lo.

7.- No cal preocupar-se dels seus amics.

8.- Deixeu que digui el que li sembli i celebreu-li les gràcies.

9.- Tracteu de demostrar que tots els vostres treballs i els vostres guanys són per a les criatures i no els doneu cap principi: després, amolleu-los diners i deixeu-los en llibertat.


10.- No us preocupeu del que fan en les seves hores de descans.

11.-Castigueu-lo per una petitesa i considereu gracioses totes les seves irregularitats.

12.- Si els seus mestres volen corregir-los, poseu-vos de la part de les criatures i cobriu el mestre de menyspreu.


(...) Ningú seria capaç d’acceptar-les com a fonament d’una bona educació. (...)

La família té en l’educació tanta importància com les criatures i com els mestres.