Avui és el patró dels forners i flequers: San Honorat. Desconec si en tenen algun altre. La tradició marca que aquest sant no només havia estat forner, sinó que a més, enfornava els pans, de dos en dos, cosa que tot i que avui és força corrent, abans era senyal d’habilitat. Sembla també que va ser qui va descobrir la manera de fer pans de tres crostons.
Tradicionalment, els forners, el dia d’avui, despatxaven el pa i estrenaven samarreta i una barretina blanca.
Els més generosos obsequiaven la clientela amb coca ensucrada, -mmm!, no se us fa la boca aigua??- i amb peres cuites al forn.
Per què... sabíeu que el pa es va fornejar per primer cop a Egipte fa uns 6000 anys i va viatjar des d’allà fins a occident?
I que a l’època mossàrab les famílies amassaven el que seria el futur pa i hi posaven una marca que serviria per identificar-lo quan el portessin a coure als forns públics?
I que el gremi de flequers de Barcelona existeix des de l’any 1200?
I que encara fa pocs anys el pa es venia a pes i si un pa no complia el pes, s’hi afegia “la torna”?
Entrades
6 comentaris:
Fotos boniques! El pa sembla deliciós! Mengem pa de sègol aquí a Finlàndia. Totes les classes de pans de no ser per esmorzar amb cafè que hi ha res com sègol.. Sa, també..
El més difícil ara és triar quin pa comprem, he perdut el compte dels pans diferents que he vist, i alguns els he tastat també, és clar.
El que em sembla increïble és que hi hagi gent que no li agrada el pa, jo en conec i no sé com poden dinar o sopar res sense un trocet de pa.
El meu ofici es el de pastisser des del 2 de maig de 1998 (recentment acavo de complir 20 anyets de fer pa hahahaha) i faig el pa cada dia, els gelats, sorbets, galetes, peró fer el pa és el millor, i és el primer que faig, i sentir la olor del llevad fresc avans de començar i el aroma de la massa amarada amb suc de poma, agredolça i perfumada de fruita em fa començar el jornal amb un somrriure, segueixo el proces i acavo traguent del forn tot de panets amb aquella olor de pa. acavat de fer i la cantarella de la crosta calenta refredansa a l´aire lliure tot espategant.
http://picasaweb.google.es/dapabru/ElPaDelDisabte16
Sigui de la mena que sigui, però amb tomàquet i un raig d'oli.. Mmmmmmm!!!
Sóc dona de flequer i m'ha agradat molt l'escrit, Núria. Grata sorpresa quan he llegit que a la majoria de tots vosaltres us agrada el pa i us transporta cap a bons records sigui per l'olor o pel gust. Només us faig una recomanació, compreu al pa a la fleca(ni gasolineres, ni verduleries, ni grans superficies).
Publica un comentari a l'entrada