dimecres, 21 de maig del 2008

De qui és l'aigua?


En els dies que ens va faltar més l'aigua, una de les preguntes que es feia molta gent era: de qui era (és) l'aigua, si tenia propietari. En aquest document que adjunto, trobareu la resposta que es corresponia a l'any 1942. El rebut ho insinua a la cara del davant:



i ho deixa ben clar a les condicions de la part del darrere del rebut:

Condicions sota les quals els molt il·lustres sernyors hereus de Na Maria de Sentmenat Patiño, es comprometen a facilitar l’aigua per a regar terres

1.- Que el regadiu s’entendrà dividit en regadiu de camps i d’horts i comprendrà des de l’1 de maig al 31 d’octubre i un segon que es divideix en temporada d’estiu, des de l’1 de juny a 30 de setembre i en temporada d’hivern des de l’1 d’octubre al 31 de maig.

2.- Que cada regant haurà de tenir construïdes el dia 1 de maig d’aquest any, dues comportes per agafar i conduir l’aigua a les sèquies, amb una clau que tindrà el guarda que dóna l’aigua, d’acord al model que li faciliti l’Adminsitració del regadiu: és totalment prohibit fer forats a la sèquia principal i a les derivacions.

3.- Que les sèquies per on passarà l’aigua, hauran d’estar, en data d’1 de maig, netes i s’haurà de mantenir aquesta netedat mentre duri l’època de regar.

4.- Per tal que hi hagi ordre en el regadiu, els guardes i dependents dels Srs. Propietaris de les Aigües, avisaran del dia, hora i temps que es podrà disposar de l’aigua. Els administradors de l’aigua es reserven el dret d’introduir canvis.


5.- Els regants no podran prohibir mai, mentre duri l’època de regar, l’entrada a les terres dels Srs de l’Aigua i dels seus dependents, per comprovar si es compleixen aquestes condicions, inspeccionar l’estat de les comportes i comprovar l’extensió que es rega.

6.- Que s’obliga a pagar als Srs. propietaris de les aigües, en bones monedes d’or o de plata, per valor de ... pessetes per vessana de camp i .... pessetes per vessana d’horta.

7.- Que si per alguna causa no circulés prou aigua per regar, no hi haurà cap dret a demanar rebaixa del preu estipulat, però si en el termini d’un mes, faltés aigua, es rebaixaria en proporció al temps que l'aigua falti.

8.- Que els regants hauran de donar pas a l’aigua que ha de servir per a altres regants (...)

9.- (...)


9 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

l'aigua, com tantes coses sempre, dels amos...

Striper ha dit...

Mira el aigua que ens arriba a Manresa es per concesio del Baro de Balsareny i cada any s'el recompensa amb 12 capons blancs.

RY ha dit...

No fa pas massa anys que la gent es matava a garrotades pel rec de les sèquies.

Què t'anava a dir ha dit...

L'aigua potser encara potser de tots, però les canalitzacions segur que és dels amos. Incongruències de la vida perquè tots estem contents i satisfets.

Montse ha dit...

L'aigua és un bé de tots els que vivim, el que passa que sempre hi ha algú que es fa amo de tot.

Teresa ha dit...

Hola Núria, gràcies pel teu comentari i per afegir-me a la teva llista de blocs! Jo vaig descobrir el teu fa molt de temps i també em va encantar.

Joana ha dit...

Arribarà un dia que serà més car 1 litre d'aigua que 1 l. de vi...Anem per aquest camí...
Salutacions!

Anònim ha dit...

Deixem l'aigua que hi ha, i aprofitem la del mar, que de moment no és de ningú

Joan de Peiroton ha dit...

Doncs, ompliu les vostres piscines de vi negre ben català, i guardeu-vos el claret per a les dutxes!
A Barcelona, és a dir.
Vaja, era una mala broma, només, que m'estimo molt Barcelona, clar. Com qué avui a Tolosa, plou, i molt, podeu veure'n les conseqüencies sobre el meu pobre cervell.
Suposo que amb les darreres pluges, la situació ha degut millorar-se. Em sembla que, aquests darrers anys, solem tenir les pluges de prima un poc tard, així, al mes de maig.