Tornar al dia a dia

Els breus dies de vacances ja s'han acabat. Ja torno a ser a casa! Estocolm m'ha agradat. És una ciutat que si l’hagués de definir faria servir tres adjectius: bonica, funcional i civilitzada.

Us podria parlar dels monuments, del paisatge, de la presència de l’aigua per tot arreu, una aigua boníssima. Però hi ha altres aspectes importants per a les persones que viuen en una ciutat que m’han cridat l’atenció:

Les comunicacions: Estocolm té un servei de metro exemplar, espectacular, de més de 100 km de llargada. Ben conservat i eficaç. També, una xarxa de carril-bici ampla, ben marcada i sovint separada de les vies del transport a motor, de manera que les bicicletes i els ciclistes són presents per tots els racons de la ciutat.
Metro i autobusos creen una xarxa de transport públic que, amb les bicicletes, eviten les aglomeracions, el soroll ambiental, les tensions i la contaminació.

La gran quantitat d’habitatges “socials”, amb una estructura semblant i que afavoreixen l’accés a l’habitatge de tota la població. Tant pisos com cases són, habitualment, sense persianes, i com a molt tenen una cortineta que no tapa per res la llum. En canvi, la majoria de les finestres tenen plantes decoratives i una làmpada petita que encenen quan es fa fosc. Un conjunt decoratiu molt bonic, però que en aquesta època de l’any, -en què a les 4 del matí ja és pràcticament clar i fosqueja a les 9 del vespre-, no em permetria dormir gens, si tinc en compte que qualsevol claror em desperta.

El tarannà humà: Les cares de felicitats dels infants. La majoria d’uns ulls immensos i blaus, amb un somriure ampli. La gran quantitat de persones de totes les edats que llegien en el metro, a les places, a les terrasses. Les converses a veu baixa, quasi imperceptibles. L’escassa mendicitat i la poca que hi havia, increïblement, de persones joves.

La manca de papers pel terra, el respecte pels espais públics, el menjar gustós i caríssim (ara em vénen a la memòria unes boles grosses de xocolata cruixent i coco delicioses... serien altres temes que podria parlar, si no fos que ja us he robat massa temps.

Ah! Només una cosa que em va sorprendre: la freqüent presència en llocs públics de St. Jordi i el drac... i, a diferència d’aquí... sempre, amb la presència de la princesa.