Coneixeu la cançó Menuda, de Joan Manel Serrat? Us heu fixat en la lletra, en la dolçor, en els sentiments que transmet? Escoltar-la és com obrir una capsa de música que ens convida a viatjar dins un conte.
Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs
i em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.
Rellegint la lletra, he recordat la Sílvia, la Sílvia Pérez, alumna meva fa uns anys, i que canta aquesta cançó enel repertori d’Immigrasons. Escolteu-la.
10 comentaris:
L'he escoltat i m'ha encantat. Gràcies, Nùria ! :))
Et porta per un reguitzell de sensacions que val la pena viure.
Es que Serrat es un gran poeta.
Sensibilitat
Una de les cançons menys conegudes però més maques d'aquest home.
Que guay jo la tinc en vivnil i m'encanta sentir el sorollet dels surcs donant la volta sota l'agulla jejeje....
I si et dic que aquesta cançó jo la conec d'Immgrasons, i que no sabia que era d'en Serrat? Només havia sentit la versió de la teva alumna, i pensava que era original. Ja he après una cosa nova, ja puc anar a dormir.
tenim grans poetes entre els nostres cantautors: Serrat, Llach, Sisa, etc.
salutacions
Molt bonica la versió de la Sílvia.
La veritat és que jo tampoc hi havia parat gaire atenció en aquesta cançó. Deu ser per allò que no és de les més conegudes. Gràcies per fer-nos redescobrir aquesta meravella de lletra.
:)
M' ha agradat molt el teu blog, veig que tens una filosofia semblant a la nostra. Un Peto.
Pamploneros-vic.blogspot.com
bona canço
una fita
salut!!
Publica un comentari a l'entrada