Joc de colors, de formes, de poemes sovint infantils, en un garbuix d'estils, tot i res... per acompanyar aquest cap de setmana que comença ben aviat i que ens ha d'acompanyar amb estones de sol, estones de pluja, combinacions perfectes perquè puguem gaudir de la bellesa i la màgia dels arcs de sant martí.
Vistes al mar El cel ben serè, torna el mar més blau, d'un blau que enamora al migdia clar: entre els pins me'l miro... Dues coses hi ha que el mirar-les juntes em fa el cor més gran: la verdor dels pins, la blavor del mar. Joan Maragall |
Geometria IISi ordeneu bé deu triangles,
aviat ho tindreu entès:
sobre la pàgina blanca
us hi sortirà un xinès.
Joana Raspall
Botons Dins del calaix de costura, (procurant no fer cap nosa) la mare guarda uns tresors dins d'una capseta closa. Els tresors són fets de nacre, de tons suaus o virolats, prenen forma arrodonida i amb dos o quatre forats. He agafat la capseta i he escampat els tresors. La taula ha quedat clapada d'estrelles de tots colors. Lola Casas |
Cançó del bosc Una pinya cau els pinyons s'escampen teixeixes el cant dessota el cel blau ha aixecat el vol decidit la garsa entre els branquillons es pentina el sol Ràfols-Casamada, Albert
M'estim la nit Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal·lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia Andreu Vidal | PRIMAVERA
Aquest matí, d'amagat,ha arribat la primavera. La duia penjada al bec, tot xisclant, una oreneta. L'oreneta ha alçat el vol i amb un cop d'ala lleugera ha segat un raig de sol i ha florit tota la terra. Núria Albó Cues d'estels Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels part del nostre cos. Així com flors. Cues d'estels. S'ajunten els espais. Ovidi Montllor
| |
Mosquits La natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia. Si a les fosques ja no piquen les mosques, hi ha els mosquits, que treballen de nits. Joan Oliver
|
AIGÜES DE LA PRIMAVERA
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
Josep Carner
Cromatografia Quan les nostres idees, i les nostres vides, eren polímers del nostre temps. Quan en la paraula Amor hi havia tot el desig i tenia fluorescència la nostra mirada. Quin dissolvent va caure fet de silenci, d'interrogants sense resposta, que ha fet cromatografia de nosaltres? Ara som dues molècules separades en el paper, com taques de tinta de diferent color que han sortit de l'amor arrossegades per un dissolvent que el dilueix fins a l'oblit. Assumpció Forcada |
13 comentaris:
M'has portat records de la meva època de monitora quan teniem que fer malabars amb els contes i les coses els dies de puja per distreure als nens.
Alguns dels poemes que has posat estàn musicats i feiem cançóns amb ells... ufff que tiempos aquellos....
Un acolorit, cromatístic i currat post. Sí senyora!
...quins records aquestes capsetes plenes de colors, veritables tresors nacarats i irisats de que parla la Lola Casas!
Un post ple de colors i vida.
Bonic festival de colors dins d'un calaix de costura...
Quina explosió de colors! Puja l'ànim i tot :-)
El color de la vida ben dosificat.
Ai, Núria! Em reescalfa l'ànima passejar-me pel teu blog! Un regal pels ulls! M'agrada ho tot! Els textonets com les il.lustracions ben colorides! Genial!
Quina tria de poemes més bonics! I pel que fa als colors, segur que deu ser la primavera.
Hola Núria!
Fa uns dies van coincidir en la mateixa taula en unes jornades . M'ha fet gràcia veure que eres tu.
Espero que estiguis bé.
Tens un bloc molt bonic. Tots i cadascun dels poemes em recorden moments.Sobretot el d'en Maragall.
A reveure, aniré passant.
Molt bon recull, molt ben combinat.
Preciosos poemes i colors...A mi m'agrada molt la Joana Raspall, i als nens també...Aquest curs, però, poesia poqueta, no donem a l'abast! Petonets!
Núria, m'encanta la barreja poètica que has fet i l'acompanyament visual. "Xulíssim". Li he donat una ullada al blog i està molt interessant. Des d'ara aniré passant-me pel teu raconet.
Besadetes
Passo per aqui per dir-te que aquest post es FANTÀSTIC. M'encanta, tant les coloraines com les poesies. Molt bonic, de debó.
Publica un comentari a l'entrada