La vida és comptada. Les busques del rellotge no s'aturen. "Lo temps és breu", ens recorda una cita en un rellotge de sol.
No podem malbaratar els segons, els minuts, les hores, els dies de què gaudim.
No podem ignorar i ser cecs de tot el bell que ens ofereix la vida: les flors, la seva olor, la natura, les sensacions i els sentiments...
Així ho diu aquest bonic poema de Joan Salvat-Papasseit. Avui que és diumenge, que fa sol, que la primavera es respira a l'aire... assaborim-la.
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada;
deixa't besar -sacrifici ferent-,
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.
Joan SALVAT-PAPASSEIT
11 comentaris:
I a la verge mes jove li vindra llet al pit.
S'ensuma la primavera, i això ens fa apreciar més tot el que ens envolta i ens captiva, oi? -Un poema molt bonic, sí!
Fins i tot a mi em sonava aquest poema, és una autèntica preciositat, i un cant a l'amor i al bes. Magnífic.
aprofitem l'escalfor d'aquest dia
Aprofita el que hi ha.
BUF...LA PRIMAVERA....ES NOTA QUE AIXO DE L' ALERGIA, NO ES LO VOSTRE. JOAN SALVAT SEMPRE,SEMPRE,SEMPRE,AIXO SI.
JUGANT AMB BCN.......
... i no s'hi pot afegir res! Gràcies al mestre per escriure-ho i a tu per penjar-ho al teu blog.
OSTRES...!!!
Núria ja portes la primavera agafada a l´ànima... i jo estornudant com un pobra ruc hahahaha
Bé que ne el meu blog tinc una cosa per tu!
SALUT
Això és la primavera, el solet que escalfa, les ganes de viure i d´aprofitar el moment com si cada moment fos un diumenge al matí.
En Salvat en sabia un munt de tot això, llàstima se´n va anar massa aviat...
Apa, que la vida és comptada!
preciós, preciós, el nostre Salvat Papasseit encara segueix a l'avantguarda...
Preciós i efímer com el temps , com una besada...
El vaig escriure un dia en un post!
M'encanta!
benvinguda la primavera!
Publica un comentari a l'entrada