MESTER D'AMOR

La vida és comptada. Les busques del rellotge no s'aturen. "Lo temps és breu", ens recorda una cita en un rellotge de sol.
No podem malbaratar els segons, els minuts, les hores, els dies de què gaudim.
No podem ignorar i ser cecs de tot el bell que ens ofereix la vida: les flors, la seva olor, la natura, les sensacions i els sentiments...
Així ho diu aquest bonic poema de Joan Salvat-Papasseit. Avui que és diumenge, que fa sol, que la primavera es respira a l'aire... assaborim-la.

Si en saps el pler no estalviïs el bes

que el goig d'amar no comporta mesura.

Deixa't besar, i tu besa després

que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,

mes com vianant a la font regalada;

deixa't besar -sacrifici ferent-,

com més roent més fidel la besada.

Què hauries fet si mories abans

sense altre fruit que l'oreig en ta galta?

Deixa't besar, i en el pit, a les mans,

amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:

besa en el coll, la més bella contrada.

Deixa't besar i si et quedava enyor

besa de nou, que la vida és comptada.

Joan SALVAT-PAPASSEIT