dimarts, 10 de novembre del 2009

Ara penso sovint



Ara penso sovint que si les coses

haguessin passat com nosaltres volíem

potser tindríem fúcsies novelles

en un pati molt clar, i un blau profund

de mar obert al fons de la mirada.

Jo tindria la pell més enfosquida

i els capvespres d'hivern et portaria

rams de paraules per guarnir el silenci.



Penso, per joc, en tardes de diumenge

i en balancins de boga que fan lentes

les hores, i en un arbre ran dels vidres.

Tan petit i tan dens, aquell món nostre

que havíem ja prefigurat detura

la caiguda del temps i fins conserva,

com una àmfora antiga, un remotíssim

passat de somnis i de meravelles.








Són tan dòcils a estones les paraules

que se'ns desfan als dits i el vent escampa

d'ací i d'allà les màgiques engrunes.

Ara penso sovint i em dol l'absència

d'aquell món no viscut: la casa blanca

i el pati, i tu, i els llibres, i el silenci.




8 comentaris:

Striper ha dit...

Pensar el que podria ser es nomes una fantasia i un potser, lo important es el present.

Núr ha dit...

Estic d'acord amb l'Striper: és més important pensar en el present! Les fantasies no són més que fantasies, la realitat és el que tenim. Si les fantasies es basen en aquella segona opció que no vam triar, malament rai! Mirar cap al passat, com podria haver estat aleshores perquè l'ara fos diferent, no és positiu. El que cal és mirar al present i canviar-lo si volem un futur diferent! ;)

Garbí24 ha dit...

Cal gaudir del que tenim i no sospirar per el que podríem tenir...

Francesc Mompó ha dit...

Són tan dòcils a estones les paraules. Quina imatge més en trobada.
Una abraçada
Salut i Terra

Què t'anava a dir ha dit...

Molt tendre.

zel ha dit...

Pensar...pensar en tot el que hauria pogut ser i no és, o sí, a les bones i a les males... Va bé pensar...

Un petonàs, princesa!

Thera ha dit...

M'ha agradat. És bonic. Pensar en silenci, pensar i prou en el que podria haver estar, és o serà. Pensar ens fa falta i no ho fem gaire...

nur ha dit...

Preciós, no podries haver trobat unes paraules més idònies per descriure una situació. M'ha encantat! :)

Jo, contràriament, al que diu la majoria de comentaristes, crec que de tant en tant està bé somniar o imaginar :)