Ara penso sovint que si les coses
haguessin passat com nosaltres volíem
potser tindríem fúcsies novelles
en un pati molt clar, i un blau profund
de mar obert al fons de la mirada.
Jo tindria la pell més enfosquida
i els capvespres d'hivern et portaria
rams de paraules per guarnir el silenci.
Penso, per joc, en tardes de diumenge
i en balancins de boga que fan lentes
les hores, i en un arbre ran dels vidres.
Tan petit i tan dens, aquell món nostre
que havíem ja prefigurat detura
la caiguda del temps i fins conserva,
com una àmfora antiga, un remotíssim
passat de somnis i de meravelles.
Són tan dòcils a estones les paraules
que se'ns desfan als dits i el vent escampa
d'ací i d'allà les màgiques engrunes.
Ara penso sovint i em dol l'absència
d'aquell món no viscut: la casa blanca
i el pati, i tu, i els llibres, i el silenci.
8 comentaris:
Pensar el que podria ser es nomes una fantasia i un potser, lo important es el present.
Estic d'acord amb l'Striper: és més important pensar en el present! Les fantasies no són més que fantasies, la realitat és el que tenim. Si les fantasies es basen en aquella segona opció que no vam triar, malament rai! Mirar cap al passat, com podria haver estat aleshores perquè l'ara fos diferent, no és positiu. El que cal és mirar al present i canviar-lo si volem un futur diferent! ;)
Cal gaudir del que tenim i no sospirar per el que podríem tenir...
Són tan dòcils a estones les paraules. Quina imatge més en trobada.
Una abraçada
Salut i Terra
Molt tendre.
Pensar...pensar en tot el que hauria pogut ser i no és, o sí, a les bones i a les males... Va bé pensar...
Un petonàs, princesa!
M'ha agradat. És bonic. Pensar en silenci, pensar i prou en el que podria haver estar, és o serà. Pensar ens fa falta i no ho fem gaire...
Preciós, no podries haver trobat unes paraules més idònies per descriure una situació. M'ha encantat! :)
Jo, contràriament, al que diu la majoria de comentaristes, crec que de tant en tant està bé somniar o imaginar :)
Publica un comentari a l'entrada