Un diumenge de finals d’octubre vaig anar a mercat. Mentre omplia una bossa amb cebes,... el noi que hi havia al meu costat es va adreçar a la pagesa de la parada i li va preguntar:
- Té tomates per UNTAR pa i que untin bé?
La senyora va quedar uns segons desconcertada, se’l va mirar un moment, i li va assenyalar les tomates de penjar, les tomates de sucar que podem comprar tot l’any, i que s’agraeixen sobretot a la tardor i a l’hivern.
El noi es va mirar a la venedora amb cara d’incredulitat, i, com ofès, va assenyalar unes tomates vermelles, més grosses, més brillants que hi havia en un extrem. I li va respondre:
- N’està segura, senyora, que aquestes UNTEN? Vol dir que no són millors aquestes tant vermelles i grosses?
La pagesa, va posar cara de pensar: "santa paciència", i amb veu dolça li va explicar que no, que les vermelles tot i que tenien una aparença més bonica, tenien poc suc. Que l’aconsellava bé i que sucaria molt més pa amb les petitones, ataronjades, tomates arraïmades que li havia mostrat.
No em va escandalitzar que el noi dubtes si escollir unes tomates o unes altres, però em va esgarrifar que demanés tomates per untar.
Avui, encara hi pensava i se m’ha acudit que el noi devia utilitzar una forma calcada del castellà, he fet una petita consulta i cliqueu aquí per llegir el que he trobat.
En resum, tal com diuen els “Amants del pa amb tomata”, al Facebook, en català, el pa es SUCA :
El pa amb tomàquet és una de les preparacions més típiques de la cuina catalana. El pa amb tomàquet consisteix en una llesca de pa —tradicionalment era torrat— sucat amb tomàquet madur. S'hi afegeix un raig d'oli d'oliva i sal. De vegades es frega un all sobre el pa abans de sucar-hi el tomàquet.
Tradicionalment, menjat amb una arengada a sobre, era un àpat a pagès. Es pot acompanyar amb botifarres, xoriço, fuet, pernil, formatges, anxoves o altre peix adobat, o verdures rostides a la graella com l'escalivada.
Entrades
11 comentaris:
Que curiós, Núria, jo juraria que tampoc no he sentit mai a dir "untar tomate" en castellà. En català està clar que és "sucar", però en castellà, tot i que acabo de comprovar que a la majoria de pàgines en diuen untar, no sé, em sona estrany. Merci per la informació :)
Aquelles tardes de bata en ratlles, untàvem el pa dur de tomàquet i oli facilitat pel masover de la solitària casa.
Altres dies, els més, aquesta llesca de pa formava la tarda amb una tableta dura de xocolata.
Llavors, trobàvem a faltar untar i pringar el pa.
Mes tard, més endavant, l’art de sucar es va convertir en cerimònia espiritual.
Tu saps la gana que m'has fet venir ara mateix? He començat a salivar de tal manera que gairebé m'era igual si es sucava o 's'untava'... però no, no, que es suqui. Però que es suqui aviat!
A mi això d'untar el pa amb tomàquet no se'm fa estrany. Crec que ja ho havia sentit dir algun cop i no necessàriament a un castellanoparlant; potser a una dona gran de català tancat però nodrit en manlleus.
Al cap i a la fi untar és també una paraula catalana. Si més no el GDLC la recull, i sobre l'etimologia: [s. XIV; del ll. vg. ŭnctare, íd., freqüentatiu del ll. ŭngĕre 'ungir; untar']
Per cert, el primer que he recordat quan he vist UNTAR en majúscules ha estat aquella dita: "Teta tonta, tanta tinta tota t'unta!"
Una abraçada,
jordi
M´agrada aquest teu post, jo recordo que en algunes ocasions, d´adolescent, treballant en restaurants de (cuina catalana), m´obligaven a escaldar les tomates "boniques, grans i vermelles, que no eren les de penjar" en una olla molt gran, les teniem de pelar, triturar, posar-hi l´oli i sal, barrejar-ho tot amb el mateix triturador, i desprès les llesques de pa de pagès, ens les feien pintar amb pinzell, "pintar" amb la barreja, no "untar" i no "sucar" la tomata directament.
La gran platada era per un bufet lliure d´ esmorzars que tenien preparada des de les 7 del matí fins a les 12 del migdia, recordo que els granets de tomata quedaven com una miqueta tocats, el pa quedava com remullat al cap d´una estona, i no es veien els bonics i aromàtics rajolins verd i or de l´oli brillar, i fins i tot no tenia el mateix gust i aroma que el pa sucat amb tomates de penjar...
I jo pensant això més que pa amb tomata a l´estil (català) deu ser a l´estil (industrial)... Boníssim com és el pa amb tomata de casa, l´amanit veritablement a l´estil de casa nostra... És realment una sort que molts turistes no poden comparar i per tant no saben que els estan donant "gat per llebre", potser és per això que pobres, ells pensen que el pa amb tota dels catalans, s´ha d´untar...!
Abraçada Núria, et felicito per el post!
Doncs Nuri, aquesta "discussió" la tenim sovint a casa: la meva dona (torroellenca i catalanoparlant pels quatre costats) en diu "untar". A mi (palamosí, un xic més al sud però igualment baixempordanès) sempre se m'ha fet molt extrany. Però em va fer veure que "untar" és ben català, que a Torroella (perdó: Tarruella ;-) ho diuen habitualment. I vaig haver de callar. De vegades, per voler diferenciar-nos del castellà evitem utilitzar paraules catalanes que, tot i semblar castellanismes, son perfectament vàlides.
Lo de sucar el melindro també es correcte, oi? Petons.
Tot un art sucar el pa amb tomaca, petons guapa.
En referència al que comenta en Vaqué, untar és vàlid per a material greixòs, tipus oli, mantega ... això generalment hauria d'implicar l'ús d'un estri, ganivet o similar. En canvi, si es fa directament amb les mans s'hauria d'utilitzar sucar tal com dius. Per això en Rusquis parla de pintar quan l'aplicació és amb pinzell.
Així que el tomàquet ni es suca, ni es pinta ni s'unta per defecte, sinó que tot depèn del mètode que escollim per aplicar-lo. En tot cas, untar és segurament el més inexacte, i el seu ús sembla més aviat metafòric.
J'adore !!!
Une belle tranche de pain, la tomate, une bonne rasade d'huile d'olive ... et la vie est belle.
doncs a casa mai en sucat el pa, sempre l'hem "xucat"
Publica un comentari a l'entrada