Entre vidres entelats
Les fulles fugen de les branques
I travessen el cel fred, rúfol,
Esventat i ploraner.
En el silenci somort,
Cerco les lletres del teu cos,
amb els dits, pell amunt,
i, lentament, les assaboreixo.
peresoses i rutilants, s’aturen
enlluernades. Llisquen a la boca
teixint paraules d’amor.
Les amagues per racons insospitats
Plenes de desig
Impacients per a la nova descoberta.
Marta Enric
2 comentaris:
Bona poesia...i bona poeta,"Isupose"!
Preciós poema!
No coneixia la poeta .Gràcies Núria
Publica un comentari a l'entrada