Els refranys i les dites són reflex de la "saviesa" popular dels pobles. Podríem estendre'ns en definicions llargues i matisos concrets, però aquesta no és, ni de lluny la meva intenció en aquests moments. Només vull recordar algunes de les dites que fem servir, cada vegada menys sovint, i que tenen relació amb la Setmana Santa i la Pasqua.
Anar d'Herodes a Pilats: Anar de mal en pitjor.
Ser la pell d'en Barrabàs: Ser una mala peça.
Ser entremeliat (la mainada), o dolent.
Portar la creu: patir.
Passar pel carrer (camí) de l'Amargura: patir molt.
Passar un calvari: patir molt i durant temps.
Rentar-se'n les mans: desentendre's d'un tema o eludir responsabilitats.
Posar el dit a la llaga: Fer referència a un afer dolorós o que s'ha trobat la resposta correcta a un tema.
Plorar com una Magdalena: plorar molt i amb sentiment
Gallejar més que el gall de la Passió: dit a persona creguda o amb excés d'orgull.
Fer Pasqua abans de Rams: avançar decisions o esdeveniments. Quedar embarassada abans del casament.
Segur que les heu sentides dir, però en feu servir alguna d'aquestes o de diferent? En un món tan globalitzador, cal que tots ajudem a mantenir viva la riquesa popular de la nostra llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada