diumenge, 8 d’abril de 2007

Foc latent

Foc latent és un llibre magnífic d'una escriptora que desconeixia fins fa sis mesos: Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927). En el llibre es barreja l'anècdota personal, biogràfica del personatge principal, en Pol i de la seva ascensió personal i laboral, amb la descripció deliciosa de fets històrics i socials de l'època en què està emmarcada la novel·la. Us n'incorporo un fragment a tall d'exemple:

Aquell dia el senyor Isidre complia vint-i-nou anys.(...) La senyora Amèlia el va obsequiar amb un objecte de luxe, molt car, que havia fet dur de París. Es tractava d'una espècie de llapis, una ploma d'estil gràfic, en deien això, estilogràfica. Cilindre prim i fi que, a mesura que escrivies, anava facilitant la tinta sense que haguessis de sucar. ASi se li desenroscava la primera coberta, apareixia a dins un comptagotes ple, i allò era el truc. (...) També traspuntava un novel·lista francès amb corbata de pics, vidres negres pinçats al nas i un estil de jaqueta sense entretela que se'n deia americana. (...) Absort en al novíssima estilogràfica, l'arquitecte Antoni Gaudí s'estava acomodat en una butaca, solitari, sorrut, provant de desenroscar el mànec. (...) Construïa uns edificis estranys, amb pedra boteruda i amb revestiments de ceràmiques vidriades, tan vives i ondulants que semblaven moure's. (...) Pg. 217-218

És un bon llibre per comprar per Sant Jordi i gaudir amb tranquil·litat.