dilluns, 30 d’abril de 2007

Relacions particulars - Josep M Espinàs



Avui brilla un sol radiant. És un plaer. I el plaer s’ha convertit en doble quan he començat a llegir el llibre Relacions particulars, de Josep M Espinàs (Edicions La Campana).

Espinàs fa un retrat d’escriptors com Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, Josep Pla,... sense l’encarcarament de les biografies dels llibres escolars o de les antologies d’escriptors.

Relacions Particulars converteix els escriptors en éssers de carn i ossos, amb virtuts i amb defectes, i defuig els retrats apergaminats amb pudor de naftalina robòtica.

Salvador Espriu, Josep Vicenç Foix, són descrits amb una delicadesa extrema, amb detall, i emmarcats en el moment que van viure, broda reflexions i situacions de la Catalunya de la postguerra.

Josep Maria Espinàs descriu la darrera vegada que va veure Foix amb unes paraules tan encertades que si gosés, em permetria el luxe de robar-les-hi per descriure la primera i única vegada que vaig conèixer a Foix, quan jo era estudiant: “Assegut a la seva butaca, amb el cos dret com sempre, (...) vestia impecablement. Era inimaginable un Foix casolà, amb bata i sabatilles. Semblava que el visitant fos ell, i de l’americana a les sabates, -peces excel·lents- mantenia el punt d’elegància dicretament esportiva i juvenil, el punt de senyoret.”

Josep Pla és descrit, enmig d’anècdotes, per la seva “capacitat de construir uns textos que bategaven con si fossin viscuts”, per estar “molt preocupat per l’estabilitat monetària” i per ser “partidari de l’economia de l’estalvi”, “un escriptor infatigable sense ambició de diners” i, entre altres, per l’ús premeditat dels adjectius, la triple adjectivació. Una descripció rotunda i contundent.


I copio les paraules de Josep Pla que cita Josep M Espinàs, tot tractant-vos de vós, “Llegeixi els bons llibres, que són aquells que quan se’ls posa a la boca i els mossega, li deixen, al paladar, una sensació de sabor i d’acostament a la vida” per recomanar-vos que assaboriu i gaudiu amb aquesta obra.