dimecres, 4 d’abril de 2007

La processó i la Dansa de la mort de Verges - Dijous sant

El Dijous Sant pren una importancia especial a Verges (Baix Empordà;). El dijous sant, al vespre té lloc "la Processó", representació anual d'un misteri tradicional que té les seves arrels en l'origen del teatre català, en plena època medieval. El misteri que es representa en l'actualitat es basa en un llibre en vers de Fra Antoni de St. Geroni, autor que pertany a l'època que habitualment es defineix com a decadència de la literatura catalana.La Processó es desenvolupa en dues parts diferenciades: una estàtica, a la plaça major del poble, espai emmurallat i que, en un ambient màgic, és on es representen escenes dels últims temps de Jesús; i l'altra, a partir de les 12h de la nit, que es desenvolupa pels carrers del poble. És en aquesta part de la Processó en què es pot contemplar amb perfecció el ball de la Dansa de la Mort.


La Dansa de la Mort de Verges és l'única dansa vivent de totes les que van proliferar a l'Europa cristiana a partir de les epidèmies de la baixa Edat Mitjana.Colpeig profundament l'impacte visual i el so profund i rítmic del tabal que va marcant el pas dels esquelets que formen la dansa. Cinc esquelets dansants (tres adults i dos infants), cada un amb un estri diferent i amb un sentit diferent:El capdanser, la Mort, amb la dalla diu: "Sóc la mort i amb la dala sego les vides"El segon, l'oficiant, que amb el rellotge sense busques diu: "Sóc el rellotge. En qualsevol hora podem morir".Un tercer porta una banderola amb les inscripcions: Nemini parco (No perdono a ningú) i Lo temps és breu (Tempus fugit).Els dos restants porten platets de cendra, sinònim de la descomposició del cos i de la mort. Completen el quadre cinc esquelets amb túniques negres i espelmes. Dansa de la mort, Processó i manaies es complementen en un escenari format per carrers estrets, i acollidors. Cal fer esment del carrer dels Cargols, carrer que rep popularment aquest nom perquè el Dijous sant se n'omplen les parets de cloves de cargols, buides i reemplenades amb oli i a les quals se'ls posa un ble que s'encén just quan està a punt de passar la processó. Les cloves s'enganxen a les parets amb un pa fet de cendra.És un dels punts més emblemàtics i bonics: llum tènue, brillantor dels vestits daurats dels soldats, el so del tabal i de les passes de la dansa de la mort: i un gran silenci de les persones assistents. Un moment màgic.